Homenatge als xiquets violats
Onzena part
Dos mastegots li hauries de clavar i dir-li el perquè. Ara que se’n parla tant, millor vés al programa d’alguna emissora de ràdio i explica-ho. I si t’equivoques i li fas mal, com dius tu, no t’amoïnes, que vaja a fer la mà. Amb la veritat a la mà, és clar que ell t’ha fet mal. I potser n’ha fet a altres, però això no ho saps.
Ja el tens davant. Quan algú no es troba bé, es queixa i mira de fer alguna cosa i solucionar-ho; en canvi, tu, què. Et feia un tuf que se t’havia enganxat a la roba i sobretot a l’ànim.
Tant de bo no salude. Tu a la teua bola; que en vas arribar a ser de so collons, ja que et vas limitar a acatxar el cap, incapaç de fer-ho, vas fingir voler-lo mirar, però vas girar el cap a una altra banda. Vas passar de llarg i tot quedà igual. Seguiràs patint malsons, Déu meu! En tens tants de records mig esborrats i que havien retornat. No et fa nosa rebolcar-te en la complexitat del conflicte suportant l’adversitat amb paciència. Tampoc sabràs que es va separar de la dona i no va tenir fills, que bevia més de compte. Amb els monjos on estudiava no va acabar ni segon de batxillerat.
Tants i tants records que eren emmagatzemats, veritat que sí? Tu agarres i quan tingues una nit dolenta de les de debò a causa d’ell, vas, el busques i li ho aboques. Com saps, ara se’n parla molt, tot i que és possible que això teu haja prescrit perquè has fet tard; en la tele va haver-hi un, que va dir referint-se a xiquets i xiquetes, que perquè et fiquen dins teu el que tu saps, hom no s’ha de deprimir ni donar-li importància. Al capdavall sols és quasi res, ni exagerem. Vaja, vaja quin cabró. Que fatxenda, l’individu eixe!
Només que els científics descobriren un medicament que esborrés del cervell les memòries indesitjades, em diràs. Tanmateix, ara per ara no existeix res que les esborre. Per allà se’n va, desapareix. Sí, se’n va amb tranquil·litat sense una disculpa xicoteta i no sabem si a ell tot li va passar inadvertit, com el teu rebombori als budells, el teu vertigen i el que et succeïa per dintre. Tant si vols com si no vols, t’hauràs d’aguantar. Com si abans que es creuaren hom ja sabera com acabaria.
