Si el diumenge t’alces i la ressaca no és massa forta t’has de lligar les espardenyes i anar fins a Piazza Marina. És un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, a més d’haver-hi Wi-Fi gratis en el parc central de la plaça.
La forma més recomanable per arribar és anar per Vittorio Emanuele, una de les artèries del centre històric, junt amb Via Maqueda, que a més a més l’han convertit en zona per a vianants –teòricament és una zona per vianants, perquè a Palerm és impossible alliberar-se dels vehicles de motor, però d’açò ja parlarem en un altre post–. El carrer ha canviat els seus tradicionals embussos per negocis de restauració i de souvenirs i és que de gentrificació no solament sap Russafa, sinó que és un mal que ajuntaments i ciutadans hauríem de fer-nos mirar.
Quan arribem a Piazza Marina ens trobarem un rastro o mercat de segona mà on una simpàtica fauna palermitana tractarà d’enganyar-nos fent-nos creure que hem aconseguit la millor oferta del dia. És una cita ineludible per als amants del regateig. Trobarem vaixelles, barrets de l’antiga URSS, mapes, gravats, velles fotografies de gent que ja no està, llibres i, fins i tot, els bancs d’alguna església.
L’ama d’una de les tendes de llibres usats es diu Nunzia. És una dona major, té les mans gastades i una mirada intel·ligent. Veu que m’he parat a fullejar la seua col·lecció i de seguida s’alça i s’apropa. He trobat una raresa, un text de Valle-Inclán traduït a l’italià; no una de les seues obres de teatre, sinó de les seues novel·les: La corte dei miracoli. Nunzia me la ven per sis euros i jo li pregunte quant de temps porta matinejant cada diumenge per vindre a Piazza Marina. “Quindici anni fa.” Abans ella i el seu home tenien una llibreria. Però els han obligat a jubilar-se i l’hagueren de tancar. La seua pensió no arriba als 500 euros i amb la venda dels llibres tracta de viure un poc millor.
En altre dels cantons, quasi arribant al port esportiu, està la parada d’Angelo i la seua dona. Són robustos, amb faccions dures i el seu accent és difícil d’entendre, ja que el sicilià és una llengua, ací dirien dialecte, que és impossible de desxifrar.
Són d’un poble proper a Palerm i ningú dels dos treballa. Compren productes als paisans i els porten els diumenges a Piazza Marina per a vendre’ls i així van fent. Tenen formatge de vaca i d’ovella, vins (embotellats en ampolles d’aigua), conserves fetes per la dona, pa de poble i algunes verdures. Amb gust compre algunes viandes per omplir el pap, m’acomiade d’ells i vaig a seure a vora mar. Demà serà un altre dia.
