Diari La Veu del País Valencià
Fa més qui vol que qui pot (47). On està la llibertat?

Els tres amics prenen orxates asseguts en la terrassa d’una orxateria.

Pep Amagat

Sabeu què? Jo anava pel carrer quan de sobte dos xicons m’han empentat i m’han tirat a terra.

(Pep s’expressa amb el braç esquerre)

Un d’ells m’ha fotut un estiró amb la mà per a arrencar-me el llacet groc que portava enganxat a la camisa amb una agulla travessera alhora que els altres m’insultaven.

En Bosch (Inclina el cap una miqueta a l’esquerra)

I ara! No em digues que t’han fet això! Hi ha gent que és la repera.

L’amic blaver

No t’hagueres posat el llacet groc…, i a part de fora.

En Bosch

Xe, però què dius! Ets el que no hi ha, amic blaver! No saps el que és el respecte i la tolerància.

Tant li fa si una persona es posa un llacet de color groc com d’un altre color. La germana d’un amic en porta un de color rosa i un cosí en porta un de morat perquè ell és de Podemos.

L’amic blaver

Bé, home, bé. Tampoc no hi ha per a tant. No cal pujar-se’n a la figuera per tan poca cosa. I qui creus tu que t’ho ha fet, Pep?

(Pep es manté escoltant-los amb els dits d’una mà en la juntura dels llavis. Al cap de poc, intervé)

Pep Amagat

No ho sé. Supose que els de sempre.

En Bosch

No els deus haver pogut gravar amb el mòbil?

Pep Amagat

Sí, quan se n’anaven perquè els he fet girar-se i els he gravat la cara dient-los que els denunciaré. Poden fer el que vulguen, com si volen col·locar-se una bandera espanyola a sa casa però que no retiren els llacets grocs. No serà perquè no tenen espai per posar cartells o altres signes.

(Pep treu el mòbil i els ensenya gravacions que els va fer)

L’amic blaver (s’encongeix només d’un muscle)

Ja són ganes de ficar-se en camisa d’onze vares. Tan fàcil que és anar normal.

En Bosch

Així una persona que porta un llacet de color rosa té un significat de conscienciació sobre el càncer de mama. I segur que no li diuen res.

L’amic blaver

Em sembla bé que porten un llacet que representa la lluita contra el càncer o un de color vermell que representa la lluita contra la sida

Pep Amagat

No sé si peques d’ingenu o de superb. Mira que n’arribes a ser de toca-campanes, amic blaver. Els altres poden exercir la llibertat d’expressió posant-se el llacet del color que vulguen i a tu et sembla bé. En canvi, no t’agrada que em pose el de color groc perquè és símbol dels presos polítics. És clar, tu de seguida ho associes als presos catalans i per eixe motiu no t’agrada. Realment, ets del que no hi ha. Quines ganes de tocar els nassos. I si et diguera que també és un símbol de l’espina bífida, de seguida em diries que no t’ho creus. Escolta, primer em talles la llibertat d’expressió i segon, tot i que ets amic, no t’has preocupat de dir-me: Doncs que detinguen els qui et van atacar.

En Bosch

On estaven els policies espanyols per defensar-lo dels ultres? Quan ens defensaran d’eixos grups extremats? I si cal, detenir-los. Però, això… Això és improbable.

Pep Amagat

Qualsevol revolució que es vulga definir així té un símbol. El vermell és del comunisme; el lila del feminisme; el taronja, ucraïnès, o el verd, iranià.

En Bosch (Parla amb els braços ben oberts)

On està la llibertat? Si Pep es vol posar un llacet groc, ha de poder fer-ho sense que li ho boicotegen feixistes molt organitzats, alguns dels quals es dediquen a trolejar llaços grocs.

Demanen més orxates. Miren els mòbils mentre arriben.

Comparteix

Icona de pantalla completa