5:00h
Em desperte, el llit no és un llit, és un sarcòfag. Sóc massa gran per a Sicília.
6:45h
Torne a dormir. Com puc escriure si estic dormint? Diuen que en somnis ixen les millors obres. “Vols tornar a dormir-te, moniato?”, em diu el meu Jo conscient.
8:17h
Em torne a despertar. L’habitació sembla un forn. El llit per a xiquets en què m’han acomodat no ajuda molt.
8:23h
Isc fora de la casa. El sol crema com si abraçara el Montgó.
8:24h
Salude el propietari del B&B o apartament rural en què m’allotge. Em presente. Es riu del meu accent. Tots els italians es riuen del meu accent. “És molt divertit sentir l’italià amb tant d’accent espanyol.” Em sent l’Antonia dell’Atte valenciana.
8:24:35h
Em presente al propietari. “Piacere mio. Mi chiamo Natale.”, em diu. “Scusi?”, conteste lleganyós. “Natale, mi chiamo Natale.” repeteix, no massa entusiasmat. “Davvero?”, insistisc. “È un nome comune, qua, in Sicilia.”, continua. “És que en la meua darrera obra hi ha un personatge que es diu Natale…”. Pense si contar-li l’argument de La capilla de los niños, comence a obrir la boca, però un estrany sentiment de lucidesa em fa tornar a tancar-la.
8:32h
Natale em porta el desdejuni. Croissants industrials farcits de melmelada, melmelades caseres fetes per la seua dona –que no està, perquè s’ha anat a buscar a la seua filla, que fa un any que s’ha anat a Anglaterra– café italià i aigua. Em prepare el café i Natale comença a parlar. És un home adobat pel sol, inquiet, no és molt alt, els seus cabells són del color de l’Etna durant l’hivern, riu amb les meues expressions, és miop, per l’edat, i, de tant en tant, juga amb les seues ulleres amb eixes mans sicilianes que mai poden parar quietes. En un moment donat arriba el fatídic instant en el qual em pregunta la meua professió. Silenci llarg. La melmelada de figues comença a reptar per la biscota rància. Una llengua del que una volta foren bacores es banya amb llibertat descarada en el meu café. “Sóc escriptor i director de teatre.” Silenci llarg. Natale somriu. Sembla que he travessat el primer llindar del viatge de l’heroi.
11:30h
Es desperten les primeres companyes. Visc en una casa de dones, reconec que se’m fa estrany, estic més acostumat a un món masculí, però m’agrada. Les meues companyes de B&B i de festival són Alice, actriu catanesa, amb els cabells besats pel foc, Giovanna, actriu messinesa, esvelta, gràcil, com una nina que no vol créixer, i Gabriella, que fa tasques de producció i a qui el sol no li pot donar. Ha patit lupus (sí, existeix més enllà del doctor House) i sempre ha de protegir-se del sol. Com podreu imaginar, protegir-se del sol en Sicília és com protegir-se en Espanya dels corruptes: impossible.
13:36h
Eixim cap al poble per a dinar alguna cosa. Giovanna tracta de pujar el seu cotxe fins a la carretera, però la rampa fa que les rodes es cremen. Tot fa una pudor…
13:43h
Giovanna derrota la pujada del dimoni i anem a dinar.
13:47h
Arribem a Mandanici. És un poble xicotet. De muntanya, crec que estic a Forcall o al Matarranya.
13:48h
Ens asseguem a un quiosc d’una plaça. És un bar familiar. No tenen molt de menjar. Al final em fan una pasta fresca a la norma: tomaca, albergínia, all, alfàbrega, oli i ricotta (mató) salada. Em serveixen un vi negre que està més calent més que la boca de Lucífer i un café. Tot: huit euros.
15:25h
Arribem al monestir. Hui és el meu dia, he de dirigir la peça d’un dels autors, encara no m’han dit de qui. Aquest és el joc. El text me l’entregaran a les 15:30h.
15:30h
El text no està encara.
15:45h
El text no està encara.
16:00h
El text no està encara.
16:28h
El text no està encara.
16:30h
Arriba el text. Puta Sicília! Dirigiré el text de Marco di Stefano, no té parentela amb l’exfutbolista encara que sí que té el seu gol per a l’escriptura. El seu pare és sicilià, de Trapani, però ell viu a Milano. Comence a llegir.
17:05h
Divuit pàgines. Divuit pàgines! Divuit pàgines! Divuit pàgines! Entre en pànic. Vaig a l’excusat.
17:15h
Compartisc les meues impressions amb Marco. Són bones. És un bon text. Una comèdia divertida sobre el poliamor i la mort voluntària. Estic content perquè faré una comèdia, però estic cagat perquè són divuit pàgines, amb actors italians que no conec i tot deu estar acabat per a les 21:30h.
17:30h
Marco i jo parlem del càsting, sembla que ja ho tenim fet. Els escollits són Vincenzo Tripodo, un actor que més tard descobriré que és una sort de José Luis López Vázquez a la italiana i que interpretarà al fill que regenta una agència de viatges; Alice Ferlito, la meua companya de B&B, que farà d’una mare nostàlgica del 68, comunista i lluitadora, però que li fa por dir-li al seu fill que té un càncer terminal; Valentina Lupica, que farà de l’esposa del fill i que té l’honra de ser la confident de la mare, una actriu de moviments exquisits i d’una ternura inigualable, i Francesco Bernava, de malnom ‘Comèdia’, que és un d’eixos actors de caràcter i que interpretarà el psicòleg del personatge de Valentina i ficarà potes en l’aire totes les convencions sentimentals de la parella formada per Valentina i Vincenzo.
18:00h
Comencem la primera lectura del text.
19:00h
Acabem la lectura i la xerrada amb Marco. L’autor és fa una dutxa. Falten dues hores i mitja per a fer un semimuntat de divuit pàgines. Crec que jo també necessite una dutxa perquè m’he tornat a cagar. Comencem a treballar. Pensem que després de la dutxa Marco tornarà: no ho farà mai. Desconec si té plena confiança en mi o si és un llunàtic per deixar-me les regnes de tot allò.
19:50h
Impacients em reclamen un plànol de les llums. Però si encara vaig per l’escena nou!
20:10h
Tornen a demanar-me les llums. Seguim amb l’escena nou.
20:35h
Escric un destarifat plànol de llums. Ja l’aniré canviant en directe.
21:30h
Hem acabat el treball. Però no sabem quant dura l’espectacle, no hem pogut fer un assaig general.
21:35h
Ens informen que la vetllada començarà un poquet més tard. Gràcies, Sicília meua! Ens disposem a fer un assaig general.
22:00h
Comença l’espectacle. Nosaltres som la segona lectura. Estic molt content amb els meus actors. Tots són professionals que fa molt de temps que fan teatre. M’he sentit estimat i valorat per ells. Han confiat plenament en mi. Tot açò em sembla un somni.
22:30h
Encara continua la presentació de la jornada. Estic tornant-me a cagar damunt.
22:35h
He tornat a fer caca.
22:37h
Un dels actors de l’altre elenc em pregunta l’hora. Es lamenta perquè encara no ha començat i ja té fam.
22:40h
Sembla que han acabat els agraïments i les presentacions. Comença el text de Barbara, l’autora francesa, un al·legat feminista proamor lèsbic, molt en l’ona d’una moderna Racine.
23:15h
Amunt equip. Tino em dóna el micròfon perquè explique la meua experiència. Com no anava a comptar les vegades que havia xafat el bany, parle de menjar, que al cap i a la fi és el mateix, però seguint el camí invers; la qüestió és parlar de forats. Quan expose la meua admiració pel pane con la milza –d’això us parlaré un altre dia– em guanye l’aplaudiment del respectable.
23:55h
Finita la comèdia. Fort aplaudiment. Salude amb els meus actors. Han estat incommensurables. La gent s’acosta i em felicita. Els actors sicilians, els meus i els espectadors estan molt satisfets amb la meua direcció. Jo crec que no és per a tant. Però tots semblen bocabadats. El text era molt bo i això és el gran secret. S’acosta Marco. És un homenot gran, diria que més que jo, però més baixet. La seua pell és olivada, com de picual, el cap rasurat, diversos tatuatges tribals adornen el seu cos gegant. Em mira en silenci. Em fot una abraçada que em fa eixir mig pulmó per la boca. Sí, sembla que he fet un bon treball.
00:16h
Comencem a sopar en germanor. Rius de vi negre Sicília, pasta, verdures bullides, salami, formatge i tomàquets. Un bon sopar.
01:37h
Arribem al B&B. Estic satisfet. Entre en l’habitació, el llit sarcòfag em mira amb un somriure d’orella a orella. Pense: “Minchia, compa!” i tracte d’acoblar-me al llit minúscul que em recorda que sóc massa gran per a Sicília.
Cançó per a hui: D’amurusu paisi, de Giuseppe di Bella. És una cançó en sicilià (basada en un treball de musicalització dels poemes de l’escola poètica siciliana del segle XII) del cantautor que tancava totes les vetllades del WRITE.
