El rei que hagué (pronuncieu ca gué)
és dels que a València diem no te’n fies.
Semblava fet a les bonhomies,
que era el més mesurat, just i seré
i mira-te’l ara, que ja es vuitanté,
amb un comportament tan obscé,
cobrant comissions i fent duros,
vivint la gran vida, fumant puros,
i evadint capitals a Suïssa.
Cada diumenge ell va a missa
i es confessa: ay, padre, pequé.
El capellà li diu que són tonteries,
que rese amb fervor tres avemaries,
que es millore, que està fet malbé
i que faça les paus amb Sofia
per Espanya i la monarquia.
I el rei que hagué (pronuncieu ca gué)
diu: sí, padre, lo intentaré.
