Salm episcopal

“El senyor és el meu pastor

i res no m’ha de faltar”,

deia un eminent bisbe.

Ell s’ho feia amb un olisbe

i s’ho passava molt bé,

fins el dia que entengué,

que seria molt millor

agenciar-se d’un menor,

que l’ajudara a fer missa

tocant-li la llonganissa

i si era xica, el parrús.

Amén, Jesús.

 

Resava el Salm vint-i-tres.

Per això no temia per res,

i si ningú es posava a tir

l’havia de seduir.

Era un sàtir però amb fe

i no ho podia evitar

i es perdia sense fre

a l’hora de caure i pecar.

Pensava que Déu se’n riu

dels pecats del piu

i com ell ho feia per amor,

tenia l’ajut del Senyor.

És el que pensava el bisbe

que s’ho feia amb un olisbe.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat