Els tres amics estan en la terrassa d’un bar del poble. Prenen cervesa en un dia calorós d’agost. Els llauradors no estan pels bancals a eixes hores.
Pep Amagat
Amb una mirada directa als altres dos
Afortunat és el que pot portar una vida anàrquica que li permet treballar molt avui i un altre dia, si no li ve de gust fer-ho, treballa dues horetes i se’n va al casino a jugar al truc, al subhastat o la brisca.
L’amic blaver
Per l’amor de Déu no córregues tant! Això són comptats el que ho poden fer.
Pep Amagat
Xe, tu saps el que és estar al casino, xerrar amb els amics i dir un grapat d’animalades i soltar quatre rialles.
L’amic blaver
Ep! La majoria de la gent va a toc de rellotge i està controlada per horaris que han de complir estrictament.
Passa per la vorera una dona carregada d’anys que camina recolzada en un caminador.
En Bosch
Que estava amb la boca tancada i els llavis units, comença a parlar
De sobra que ho sabem com ho hem de fer i com n’estem de controlats. Ara encara més fins i tot.
Pep Amagat
Amb la mirada directa intenta fer acostament visual amb els altres
El que us dic no té preu. Us ho explicaré com m’estiguera passant a mi…
I si en una ocasió estic treballant i em ve de gust veure ploure, doncs m’assec i ho faig. O si en una altra ocasió m’encabote que en tal lloc de la serra hi ha un rodal d’esclata-sangs, doncs deixe de treballar i hi vaig a buscar-los. Els esclata-sangs són barats d’agarrar.
Per a mi els diners no valen per a res.
L’amic blaver
Au, va. Eixe tipus de persones, diria jo, no existeixen a hores d’ara. La gent vol guanyar diners per satisfer els capricis de viatjar, d’anar de restaurant i de tindre un cotxe o allò que cadascú li plaga. Treballant quan a un li rote no es guanyen diners.
Pep Amagat
N’hi havia un que li deien el tio Sabater que alfarrassava bancals de raïm de taula i, si calia, alfarrassava un tros de serra on s’havia de fer una tala de pins per a fusta. Ell tancava tractes amb el propietari en el casino fent el vermut.
L’amic blaver
Inclina el cap envers l’esquerra
Ara tot es fa amb màquines. El tio Sabater eixe segur que s’enganyava a favor del comprador a qui representava. És difícil fer-ho a ull.
Pep Amagat
Segueix explicant
Quan alfarrassava el raïm es passejava pel bancal fixant-se en la collita que hi havia a cada cep, es treia de la butxaca un trosset de paper per a fer quatre operacions. En acabat, presentava un preu de compra i no rebaixava, llavors corresponia al venedor de la collita d’acceptar-la o no.
En Bosch
Aguantant la barbeta amb el puny tancat i posant molta atenció
I se les feia amb el tros de bosc?
Pep Amagat
Palmes de les mans cap a dalt mentre explica
Es fixava en l’alçada i el diàmetre de cada pi. Després feia un recorregut pel terreny supose que contava el total de pins.
L’amic blaver
Hui en dia, la taronja, per exemple, es pesa en bàscules.
En Bosch
És clar, els temps canvien. Tot el món creu que per a millor. Vés a saber si algun dia els mòbils faran un càlcul aproximat, inclús exacte, del pes de raïm que deu haver en un bancal.
Pep Amagat
Abaixa una miqueta el to de veu
Una altra figura d’abans eren els ‘Cabaleros’, que feien de testimoni en la venda de barcelles de gra de manera que els mitgers no enganyaren els amos.
En Bosch
Si ens fixem, aquests protegien els interessos dels amos, els alfarrassadors sempre feien tractes tirant a la baixa; en definitiva, a favor dels amos que representaven. Sempre el mateix: a favor del poderós.
L’amic blaver
Preferisc el món d’ara que és més igualitari, si més no, aparentment.
Pep Amagat
Vinga, demanem una altra ronda. Hem passat dels ‘Cabaleros’ i els mitgers a l’autònom que té un horari anàrquic i que el que vol i com vol. És el que més m’agrada.
