Al quilòmetre 11 de la carretera de les Alcusses, a Moixent (la Costera), trobem el Celler del Roure, que ocupa una extensió de 40 fanecades amb unes vistes realment privilegiades i és un dels cellers amb major renom en l’àmbit nacional.
De l’any 2000 al 2006, la producció era menuda, però van començar a tindre presència en la carta de vins d’alguns restaurants. Així, van arribar a ser el celler que figurava primer en els rànquings de qualitat. A la gent li agradava el que bevia i en demanava més; de manera que la qualitat que oferien, juntament amb l’assessorament d’alguns amics i amigues del Priorat, va ser el que va propiciar una expansió que va culminar amb la compra del que ara és el Celler del Roure.
L’enòleg i propietari del celler Pablo Calatayud se sincera i afirma: “Estàvem quasi obligats a créixer per pressió de mercat. La gent s’enfadava perquè en volia més. Si demanaven 40 caixes i en donaves 4, teníem un problema. En resum, vam haver de buscar finques i aquesta ens va encantar”.
Després de poc més de 10 anys de la compra de la finca, han trobat l’equilibri de què ells parlen, ja que controlen millor les fanecades, el raïm, les botelles i la venda i compten ja amb set vins diferents. Com passa en la majoria dels cellers amb denominació d’origen al nostre territori, l’exportació és clau per al sosteniment econòmic d’aquests. De fet, en alguns casos arriba al 80% del total de la producció. Pablo ens explica que quasi la meitat de les seues vendes es fonamenten en l’exportació.
Entrant en aspectes tècnics, no podem evitar fer referència al Safrà, un vi que va causar una gran expectació abans, fins i tot, de la seua presentació. Va ser el reconegut crític de vins Robert Parker qui ja va expressar la seua sorpresa davant el Safrà 2016, un vi format per un 85% de la varietat autòctona Mandó i que, amb un un coupage del 15% amb garnatxa i Monastrell, trenca tots els esquemes que podem imaginar abans de provar-lo. La singularitat del Safrà no és sols el protagonisme de Mandó, sinó la criança realitzada en gerres de fang i situades en la part més antiga del celler, a cinc metres baix terra. Però Safrà 2016 no va ser el primer vi que Parker va avaluar del celler, ja que amb Les Alcusses 2000 el crític va avaluar el celler amb 91 punts. “Llavors la gent va plantar l’orella”, explica Calatayud.
La gent del món vitivinícola volia més Mandó, demanava més vins amb criança a les gerres, però no es trobava l’equilibri just per fer un bon vi.
És una clara evidència que quan la gent pensa en vins mediterranis té en ment vins amb molta fruita, molta concentració, madurs, de 14 graus més que de 13, i aleshores podem veure com aquest vi trenca les premisses, ja que és de graduació baixa, té una frescor poc habitual per a aquesta zona i sembla un vi atlàntic. Podem definir-lo com a mediterrani, però sense la necessitat de ser tan càlid.
Fins i tot Maduresa i Les Alcusses, que són els vins més concentrats que tenen al Celler del Roure estan agafant inèrcia cap a la finor i l’elegància, sense ser vins aiguats –amb els quals molta gent els confon– i ací tenim una altra reflexió molt interessant. Pablo exposa que es pot arribar a creure que si no volem un vi tan concentrat la solució està a regar el cep perquè produïsca més raïm, però és evident que no és així.
Eixim de les profunditats del Celler del Roure, on descansa el vi baix els nostres peus. Decidim passejar per fora, on podem contemplar la gran quantitat de vinyes que envolta aquesta finca amb tanta història passada i per escriure.
Arriba el moment de Parotet, un vi que prèviament hem provat i que està compost per un coupage d’un 75% de Mandó i un 25% de Monastrell. A més, compta amb, ni més ni menys, 14 mesos de criança a les gerres de fang de 2.800 litres.
Pablo explica les pretensions que té amb Parotet, i és que sap que el que ara podem beure no és el mateix que hi haurà en un parell d’anys. És un vi que encara ha d’evolucionar molt i créixer per aconseguir un major equilibri, cosa que està ben segur que aconseguiran.
Mentre seguim el nostre particular recorregut pel Celler del Roure, parlem de les diferències entre gerres i barriques. En primer lloc, la barrica ofereix uns aromes i sabors potents, ja que quan el vi entra en contacte amb el roure aquest pot afegir-li –entre d’altres– un aroma de fusta torrada que a la gerra de fang no trobaríem.
És cert que la fusta contribueix a fer homogenis els vins i, si tenim una carència d’aquesta, estarem davant d’uns vins més diversos i diferents. Per una altra banda, la gerra és més neutra i fa que els vins siguen menys complexes i no tan rics. L’altre punt a favor de la fusta són els tanins que aquesta aporta. Com bé sabem, els tanins estan en la pell del raïm, però la fusta li afegeix un taní extra.
Quant als vins de gerra, són més primaris, però reflecteixen i transmeten més la varietat en la seua màxima expressió. Uns vins més lleugers i que deixen una sensació més fresca.
Una de les claus que ens revela Pablo té a veure amb la verema de la Mandó i és fer-la abans d’hora. Aquesta varietat té la peculiaritat que es pot veremar una o dos setmanes abans del que s’ha fet sempre.
Però… què és la Mandó? Una varietat autòctona molt antiga. Si fem una ullada a la història, abans de la fil·loxera hi havia moltes varietats i la gent va decidir plantar-ne algunes que donaven més quantitat que qualitat. Parlant amb la gent major és com al Celler del Roure van començar a tractar amb la Mandó i, amb empeltes i molt de treball, han aconseguit una grandíssima quantitat de ceps d’aquesta varietat.
No podem acomiadar-nos sense fer-li a Pablo una pregunta que inquieta totes i tots els admiradors dels vins i de la filosofia del Celler de Les Alcusses: Quina serà la pròxima ‘Mandó’?
Pablo no dubta: “L’Arco. Una varietat molt semblant a la Mandó i que és lleugera. A més, totes dues tenen moltes particularitats en comú. Tot i això, és més tardana, té la pell més grossa i no tendeix a podrir-se tant. La Forcallà també ens agradava, però volíem veure alguna que ens cridara més l’atenció. Segurament el millor Parotet que fem serà un coupage d’Arco i Mandó”.
Consulta, compra o reserva el teu exemplar de Terra de Vinyes, la revista dels vins valencians.
