Qui ha vist el cul d’una mona
entendrà millor per què dic
que la cara que posava
l’Ansar l’altra nit,
mig ridícula, mig bufona,
el retratava i el delatava,
com un mentider i un cínic,
orgullós i miserable
i sobretot molt descarat.
El paio, que és un cas clínic,
diu que ell no fou culpable
de la tràgica guerra d’Iraq.
Ni que permeté corrupcions
les més gran de tot l’Estat.
Ni que el partit cobrava en B
i sota mà les comissions
els xoriços del PP!
Com tot això ho ha negat
aquest franquista descarat
m’ha recordat una mona
i exactament el seu cul.
L’Ansar és mala persona,
és un falsari i un brut.
No era, doncs, al Congrés
on l’havien d’haver dut,
per a fer-li no dir res:
Aznar és un cas perdut,
un feixista impenitent,
maleducat i insolent.
