Celler La Casa de les Vides

22 setembre 2018 01:00h

Els dies són tranquils a La Casa de las Vides. Als matins de gener es pot apreciar a parts iguals el fred i un sol hivernal molt suau. Mentre preparem tot l’equip necessari, Fran Gandia ens obri els pòrtics enormes del mas que ell mateix dirigeix. Són comportes de fusta que han vist passar generacions i generacions d’un habitatge que data de finals del segle XVIII.

La part davantera del mas està formada pels despatxos, el laboratori i un menjador molt acollidor per a qualsevol que desitge anar a passar una jornada amb amistats o amb la família. L’ambient és amable i es respira una pau molt característica de la Vall d’Albaida. Podem apreciar la Covalta, la serra Grossa, el Benicadell i el Montcabrer, tot al fons d’unes grans extensions de vinya. La Casa de las Vides, sens dubte, té unes vistes privilegiades.

Fran ens guia per tot el celler, que tot i tindre una estructura tan centenària sols té 13 anys d’antiguitat. Va ser el 2005 quan la família de tradició vitícola i dedicada als vivers va decidir invertir per tindre una bodega pròpia. Anys després, aquesta ha aconseguit premis que han fet que els seus vins siguen reconeguts en l'àmbit internacional, com és el cas del premi del Club d’Enòfils de València a Millor Rosat pel Rosa Rosae o el premi mundial de vins rosats a Cannes, on van obtindre la medalla de plata pel mateix vi.

“És un vi que arriba molt bé a la gent jove, ja que és fresc i té una bona quantitat de fruita, que és allò que intentem representar en els nostres vins; no fer-los excessivament pesats i càlids”. Explica Fran Gandia fent referència al Rosa Rosae.

Continuem amb la visita i arribem a un lloc màgic que desprèn olor a raïm, sensació d’humitat i gelor. Protegit per unes parets d’un grossor considerable, entrem a l’antiga bodega, on baix els nostres peus hi dormen els grans dipòsits de ceràmica de 10.000 litres.

Reflexionem sobre els trets que caracteritzen els vins d’aquesta casa i preguntem a Fran per la definició que tant la crítica del món vitivinícola com ell mateix han establert per als seus vins, considerats “vins mediterranis”.

“Sempre ens hem identificat com a vins de la Mediterrània. És una definició que hem intentat transmetre amb les nostres botelles, com per exemple amb la Vallblanca, on el color blau és sinònim del Mediterrani i ens recorda a la mar, amb la qual ens definim. El fons de l’etiqueta del Vallblanca, per exemple, també fa referència a la ceràmica valenciana.”

L’etiquetatge que empren a La Casa de las Vides és senzill i curiós. Entre altres detalls, a l’Aculius podem apreciar una moneda penjada del coll de l’ampolla sense significat aparent, però, quan aprofundim en la conversa, descobrim que aquesta va ser trobada en una finca d’Agullent i era la mpoc oneda utilitzada pel governador que fa un grapat de segles poseïa els camps pròxims a La Casa de Las Vides.

Quan ens centrem en la part més tècnica dels vins, apreciem que en els vins blancs d’aquesta casa es poden trobar sorpreses. Tenim, per exemple, el Gewurtraminer, creat a partir d'una varietat de raïm alemany que ha crescut sempre en condicions de fred i humitat, tot el contrari del que ofereix la Vall d’Albaida. Pel que fa als rosats, hi ha el Cabernet Sauvignon, mesclat amb garnatxa, un cupatge que li atorga una peculiaritat que conjuga molt bé totes dues varietats. El vi més jove de la bodega, l’ABC, està format per Tempranillo, Merlot, Monastrell i Petit Verdot i els vins que tenen criança tenen altres varietats com la Shyrah o la Tempranillo.

Els diferents vins negres, com el Kiko, descansen entre 2 i 3 mesos en la barrica de roure i el CUP pot arribar fins als 12 mesos amb la combinació de roure francès i americà.

El matí avança amb tranquil·litat i, mentre seguim descobrint l’enorme mas i la història que alberga tota aquesta extensió de terreny, parlem de la gran nevada de fa 30 anys i de com han evolucionat els processos d’elaboració del vi:

“L’elaboració del vi no ha variat en res; es fa igual abans que ara. Què ha pogut canviar? La tecnologia, el fet de poder mesurar la temperatura de fermentació, però la base, com diguem, continua sent la mateixa. El raïm s’aboca a una premsa, se'n trau el caldo, es fermenta... No hem inventat la manera d’elaborar el vi, sinó que fa milers d’anys que se n'extrau. Nosaltres solament ho hem millorat.”

És una reflexió interessant que ens fa veure com les noves generacions podem arribar a pensar que amb una app del nostre telèfon mòbil podem controlar el món i que som nosaltres els que hem inventat tot el que ara coneixem.

El vi també fa segles que va ser inventat, però, en canvi, tenim la percepció que amb aquest “producte” no passa el mateix que amb molts dels que tenim a l’abast. Per què? Molt senzill, qualsevol vinater sap de sobres que darrere d’aquesta meravellosa beguda espirituosa s’amaga una cultura mil·lenària que és necessari que respectem per arribar a convertir el raïm en un bon vi. Cap vi pot nàixer sense un respecte o una passió pel món enològic.

Els grans gossos que viuen a La Casa de las Vides prenen el sol a mesura que avança el matí. És quasi l’hora de dinar i prometem no fer-ho més llarg, però no podem evitar preguntar-li a Fran, com a enòleg i apassionat d’aquest món, quins són els seus tres vins preferits.

ALTO MONCAYO

“És un vi que m’agrada molt perquè és molt diferent. És un vi de garnatxa 100%, de la zona de Borja. És de la bodega Alto Moncayo i és peculiar perquè està fet sols de garnatxa, en barrica de roure francès, nova, i encara que la botella ja és atractiva, ho és més quan et fixes en la graduació: té 16 graus!”

Ens mou la curiositat per la graduació d’aquest vi, que té a veure principalment amb l’altitud de la zona a què creix el garnatxa en la muntanya, amb l’antiguitat dels ceps i la mida tan menuda d’eixe raïm tan semblant al Cabernet Sauvignon, desgranat, amb molta intensitat i molt d’aroma, redó en boca i dolç, tot i la seua alta graduació.

CASTELO DE MEDINA

“Sauvignon blanc de Rueda realment curiós i que m’agrada pel gust a ‘podridet’ que et deixa. És un dels millors sauvignon del món, premiat en molts llocs i realment peculiar.”

HOMENAJE

Va ser dels primers vins rosats que vaig provar. Érem joves i, quan tenies parella, anaves a algun restaurant i si tenien Homenaje el demanàvem. És de la zona de Navarra i m’agrada molt. Aquest l’he escollit més per tot allò que em recorda que segurament per altres aspectes més tècnics”.

S’ha fet tard i el dinar està en taula. Ens acomiadem de La Casa de las Vides convençuts que tornarem, de segur, més prompte que tard.

La Casa de las Vides ofereix tasts de vi i també dinars per a grups a partir de 15 persones que arriben a la combinació perfecta de menjar sofisticat i modern, en els entrants, amb la cuina casolana que tant caracteritza aquesta zona en el plat principal.

A l’estiu també hi ha disponibilitat de piscina i tot amb un preu que oscil·la al voltant dels 25 euros.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next