Contes d’en Bosch (109) Solitaris 2 (experiment amb efectes de contingut)

29 setembre 2018 01:00h

Estar en l'orquestra sense el violí el feia veure’s com despullat. En canvi, d'ençà que la va abandonar mai més no en va tornar a tenir cap. Ni ganes tampoc! Se li imposava el cant de les cigales en les branques d'oliveres enllà així com en les dels arbres del càmping on va coincidir amb una família també austríaca. Per què havia de ser just del seu país? Ells van fer fotos a la seua gata, al seu gos, i a algun peix gros que Herbert hagués pescat en eixos dies; en acabar les vacances van marxar. Déu ni do, ja era hora. El silenci li va tornar a omplir l'habitatge de records dels països que havia recorregut per l'Àfrica; les activitats li absorbien el temps i li descongelaven els dubtes. Tot ho acceptava sense comprendre-ho bé a vegades. La parella d'amics espanyols també va eixir del càmping per a fer un viatge i, en passar per davant de l'habitatge d'ell, el gos gemegava i lladrava embogit perquè hi havia algú que l'esperava. Ell va tardar prou a tornar de pescar i, en arribar-hi, va trobar que, prop dels testos que tenia just al davant de l'habitatge, algú dormia assegut i molt enrotllat. En els primers instants se li va acudir que era el fill que havia vingut. Que estaria fent aquí, rondinà espantat. Inútil tot plegat, ja que el xicon no sabia on era ell. Va respirar en veure una noia desconeguda. Prompte va saber que ella li volia donar les fotos que la família de turistes havia fet als animals.

Continuarà…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next