Rato rima amb el flato,
evidentment en castellà,
perquè si se rima en català
sols pot fer-ho amb moniato
o amb un mulato xato
o un vell amb un gaiato
i, si s’accepta, amb un pato.
Però ara anirem al gra,
a veure què passa amb Rato.
De l’individu en qüestió
i les seues malifetes,
teníem la informació,
que tenia ull per al diner,
però les mans molt poc netes,
i emprava molt males tretes
i era el cap d’estafadors
que han deixat nets i al carrer
molts milers d’estalviadors.
Tot eren bufes de pato.
I quan tot es destapà
es veié que tot era el flato
d’aquest milhomes que inflà
els comptes i que s’untà
dels bancs i d’altres negocis,
amb un grapat de consocis,
(algú més bé era un moniato,
però col·lega del Rato)
I amb quina cara més dura
malversaren el dineral,
que tenien en procura,
gastant diners sense cura,
en el seu propi profit,
tant de dia com de nit.
Com tots eren un crac,
tenien la sinecura
de les ‘targetes black’.
Així, doncs, tothom espera
que cada lladregot d’estos,
tan roïns i deshonestos,
(si la justícia és vertadera),
porguen anys a la galera,
i servisquen d’escarment
per si algun polític tinguera,
un dia, un mal pensament
com Rato i aquesta gent.
I que no oblide ningú
dels qui manen al comú
del PP, que han de pagar
pel que ha fet tant de gàngster.
La història posarà cadascú
on li corresponga estar:
a l’Aznar, que es creu gurú,
i a Casado, el del màster,
i ningú es podrà escapar.
Tot és qüestió d’esperar.
