La Cospedal i el Villarejo

Ha demostrat Cospedal,

en directe i no en diferit,

que en el seu partit,

hi havia un gran fangal

pudent de clavegueres,

de maniobres obscures,

i de complots i conjures,

de tractes amb calaveres

que feia la Cospedal.

Ella era la qui decidia

qui la petava i qui no,

i entre tanta corrupció,

qui queia o qui reeixia.

Ella, la gran Cospedal,

a qui tothom obeïa,

i l’espòs (li direm Pardal,

per a rimar-los com cal)

cercaren el Villarejo,

el comissari pendejo,

a veure tot el que sabia

de la Gürtel, de Cotino

i de tots els del Casino

que havien posat la mà.

Villarejo de tots la informà

i, a més a més, la instruïa

per a burlar la Policia.

I així el sant matrimoni

de Cospedal i el Pardal

són el millor testimoni

d’una etapa immoral,

que té tot el PP infectat.

Per això cal preguntar-se:

eren clavegueres d’Estat,

o l’Estat era la claveguera?

Casado no vol ‘molestar-se’,

i per això ni ha contestat,

però se li veu la caguera

que tan de sobte li ha entrat.

La veritat és que allò era

un merder de gran calat.

Cospedal, feta una fera,

dirigia la porquera

amb el Pardal al costat

i encarregava “treballets”

a Villarejo, ara en presó.

Veurem si tots aquests fets,

tant bruts com immorals,

mouen jutges i fiscals,

o al remat tindrem raó

si diem que aquest Estat

és que no té solució.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat