Contes d’en Bosch (115) La temptació d’agafar el mòbil (experiment amb narrador quiescent amb dues històries paral·leles)

Segona part

Màrius engega un altre cop l'autocaravana sols per avançar un metre més. Aleshores, torna a aturar el motor, que es refreda a poc a poc. Quin laberint només per travessar una frontera: la rècua de vehicles és ben llarga. Sort que anem de vacances però, així i tot, quin desordre. Els estan donant una traita d’esperar que Déu n’hi do.

Es posa a menjar trossos de formatge i creïlles de bossa. Agafa el mòbil, marca el número de Dolors, tanmateix perd l'interès i anul·la la trucada, ja són ganes de pagar sobrecàrrec per una trucada de tan lluny. El deixa al costat dels mots encreuats i del Sudoku, s'escarxofa en el seient, recolza el cap sobre el volant, tanca els ulls i evoca quan l'esperava al parc.

Amb qui estaria ella ara?, es pregunta Màrius. Potser amb l'arquitecte López, amb qui anava a muntar a cavall, la portava a les carreres i la convidava a brindar amb cava. Qui sap si en l'habitació d'un motel fent sexe amb Lapiedra, un escriptor que l'aturrullava i l'embadalia amb tanta xerrameca, però més aïnes curt de pasta. Segons ella, follava molt bé i més endavant la feia personatge dels seus escrits. Potser no estava amb l'arquitecte ni amb l'escriptor perquè no li semblaven que s'ajustaven a les seues exigències. La indiferència li creuà la pell.

Va recordar la vegada que ella va venir cap a ell amb un vestit vermell Cacharel i la part superior que traslluïa les tetes exuberants i amb fermesa d'hortènsies. Ell es va aixecar, se li acostà i li féu un petó a la galta carregada de maquillatge.

—Redeny, em sent com eixos joves que es besen i fumen un porro —va afirmar ella amb aire primaveral. De seguida va fer un gest que no amb el cap.

Continuarà…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat