El País Valencià fa temps que és un territori multicultural, multiracial, multiètnic, amb diverses religions i creences. Un país divers i plural, però en el qual totes les persones no tenen els mateixos drets ni són tractades de la mateixa manera. Malgrat que ens hem convertit en un país de convivència, d’acolliment i de protecció de les persones que hi venen fugint pels mateixos motius que molts valencians i valencianes hagueren de fugir i exiliar-se en el seu dia, encara hem de combatre políticament i socialment totes les desigualtats i discriminacions latents per a ser un país que pose fi a les discriminacions per motius d’origen, raça, gènere, orientació sexual, identitat de gènere, nacionalitat, ètnia o religió, on qualsevol persona puga viure segura i en llibertat.
A banda de reclamar les qüestions competencials, també hem de treballar de manera coordinada i complementària entre la societat civil, les organitzacions socials i les diferents administracions per a exigir les vies legals i segures d’arribada de persones refugiades. Més enllà de construir un país d’acolliment i d’asil, també hem d’esforçar-nos a no contribuir en les causes que generen el desplaçament forçat de població al món.
Jaume Durà Tohus (CEAR-PV) i Mariam Barouni (Centre Cultural Islàmic de València
Text extret de la Nova Declaració Valencianista impulsada per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
