La identitat valencianista del segle XXI s’ha d’elaborar prenent com a base les teories postfeminismes, les quals aporten la diversitat, la identitat múltiple, la interseccionalitat, com a conceptes que ens identifiquen individualment i socialment, però també la comunitat, la pertinença i l’empatia aprofundint en el concepte de sobirania, més enllà del territori o l’etnicitat. El 8 de març del 2018 marca un abans i un després, com diu el primer baròmetre feminista: el feminisme ha vingut per a quedar-se.
En ser la segona ideologia entre la gent jove, és tasca nostra bastir un corpus intel·lectual que done resposta a eixos desitjos. El feminisme no sols parla del drets de les dones, va més enllà, abasta totes les lluites contra el poder social i econòmic establit, el patriarcat i el capitalisme. El feminisme, com a moviment polític, abasta tots els anhels que com a poble sempre hem desitjat, i és un element clau per a la construcció de les diverses sobiranies que es persegueixen des del valencianisme. Només un País Valencià feminista tindrà cabuda al món.
Reis Gallego Perales i Laia Mas Climent (Lab de Feminisme de la Fundació Nexe)
Text extret de la Nova Declaració Valencianista impulsada per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
