El futur model educatiu valencià necessita una nova regulació feta expressament des d’ací i adaptada a la nostra realitat, sense condicionants unilaterals de l’Estat central. Cal una llei d’igualtat lingüística i una llei d’educació que tinguen un consens ampli de la societat valenciana, ja que han de servir, d’una banda, per a desenvolupar l’embrió del plurilingüisme i de la multiculturalitat, i, de l’altra, per a dignificar l’ús social del valencià.
A més, el valencianisme lluita per la construcció d’un ensenyament superior i unes universitats més públiques, democràtiques, feministes, inclusives, valencianes i sostenibles, i ho fa encapçalat pel moviment sindical estudiantil. El valencianisme exigeix menys taxes i més beques, demana més plans de plurilingüisme que fomenten la docència en valencià, requereix grans canvis en la Llei orgànica d’universitats, reclama protocols útils contra les agressions masclistes i LGTBfòbiques i exigeix reduir, reutilitzar i reciclar.
Els objectius dels moviments educatius valencianistes formen part del llarg viatge a Ítaca; però, com ho fem ara des de 1918, esperem trobar-nos l’any 2118 i festejar que tindrem escoles, instituts i universitats més avançats i capaços d’encapçalar les transformacions socials.
Sergi Vidal Domínguez i Berta Serra Gómez, del Bloc d’Estudiants Agermanats, i Joan Cortés i Viñoles, d’Escola Valenciana
Text extret de la Nova Declaració Valencianista impulsada per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
