Tot garbellant cap als temps electorals

De bell nou i després de les borrasques i els marejols de l'oratge, la ciutadania es prepara per a marejols inherents a les convocatòries electorals que, amb les autonòmiques d'Andalusia el proper 2 de desembre, inicien un calendari per als propers sis mesos que conclourà amb les municipals i autonòmiques del proper maig de 2019, això si no és que pel mig es convoquen les generals a tot l'estat que, a hores d'ara, estan penjant d'un fil de palomar, d'eixos d'envolar catxerulos o potser d'un pèl..., segons on caiga: si dins del plat dels fideus o si es queda damunt la taula.

Si el calendari previst ja fa anar de bòlit els nostres polítics amb allò de les complicacions en la confecció de les llistes, en les quals molts dels possibles candidats es juguen els cigrons de cada dia i, alguns, molt més que això; si s'avancen les generals –que tot podria ser–, els aparells dels partits, per ben preparats que estiguen, aniran cremant corretges i tirant fum per totes les escletxes.

Sembla que, pel que fa al País Valencià, la decisió sobre la possibilitat d'avançament de les municipals i autonòmiques de moment està descartada més que estantissa però..., en això de la política mai se sap, de vegades, en hores o dies va tot cul per amunt per fets i situacions de difícil previsió... John Reed ho deixà plasmat al seu llibre Diez días que estremecieron al mundo.

Per si de cas, el passat dissabte, el Comité Federal del PSOE va proclamar l'actual president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com a candidat oficial del PSPV-PSOE i, aquest, al seu acte de proclamació, va posar com a exemple a seguir per a l'estat l'opció de pacte 'a la valenciana', manera que va possibilitar un govern de canvi i progrés al País Valencià, malgrat les llums i ombres que no han desmerescut els seus resultats.

El passat diumenge en Público, Beatriz Asuar Gallego publicava un article sobre la gira que està fent per l'estat espanyol el sociòleg portugués Boaventura de Sousa Santos amb motiu de la presentació del seu darrer llibre Izquierdas del mundo, ¡uníos! (Icaria), en el qual llança un missatge subliminal: “Las izquierdas tienen que abandonar el infantilismo porque si no se unen ahora, mañana serà tarde” i això va lligat a l'exemple dels acords que possibilitaren el canvi a Portugal, com ara i a la valenciana manera es va fer al País Valencià en referència al Pacte del Botànic i que, anteriorment, feu possible la coalició Compromís en la qual, d'entrada, malgrat els diferents posicionaments polítics i ideològics de l'ampli ventall que la feren possible, tots van assumir aquelles coses en què estaven d'acord i aparcaren les que els podien separar per debatre-les en un avenir que la dinàmica col·lectiva podia relativitzar i/o apropar. En això, més o manco, estan fent camí o potser ho sembla.

Sousa Santos comenta que a Europa “estamos en un periodo de ciclo reaccionario global” i assenyala “los focos de las fuerzas fascistas: Italia Polonia, y Hungria”. Què no podríem dir del mundo mundial amb el perill que representen Trump per una part i Putin per l'altra, sense deixar de banda Macron, Merkel, May..., tot i que a hores d'ara estan en un posicionament més centrat, aparentment, potser per la ferocitat de Trump i Putin, que encapçalen les dues potències militars més poderoses del planeta i també, per descomptat, per pur instint de supervivència del projecte europeu..., però cal no oblidar que les dretes són les dretes i al remat fan colla.

Ací ho tenim difícil, ja que les esquerres portugueses –l'exemple a seguir– no tenen la qüestió de les 'nacionalitats' internes, cosa que ací envitricolla les relacions entre les esquerres espanyoles i les 'perifèriques', ai mare, i açò és un tema que no se'l trauen de les mans perquè encara no han entés, uns per por i altres per pena, que 'España' sols té viabilitat com a projecte col·lectiu, a partir de reconéixer i respectar els pobles i cultures que la configuren, sumar voluntats i no dividir i això sols és factible des del respecte i la democràcia, cosa que a hores d'ara està en perill pel pas endarrere que ha suposat tornar a tindre presos polítics, exiliats i represaliats de tota mena i si això ho ha de solucionar la justícia que tenim i/o patim..., caguen denaquin panorama!

Compartesc totalment el posicionament i la reflexió de Sousa Santos i si entre totes i tots no ho fem possible..., ens morirem de vells i ens tocaran d'albat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat