“Un cop algú em va dir que el temps tot ho cura. Jo crec que tenia raó. Està clar que no totes les ferides cicatritzen, per molt que volen els dies. Que hi ha algunes que romanen obertes i d’altres que simplement mai deixen d’estar. Però si és cert que una gran part del que ens fa mal es desfà a mesura que avança. Que el que un dia va ser un gran amor, de sobte serà sols una historieta. Que el que un dia va ser un gran problema, en qualsevol moment serà sols anècdota. Que encara que semble impossible, la major part de les coses que ara et pesen un dia seran record. Que podràs amb l’assignatura que ara s’atraganta de pensar-la, que oblidaràs qui estimaves, que conduiràs, treballaràs, riuràs i ballaràs. Que eixiràs del que ara sembla un pou. Que a pesar de tot el temps avança i s’enduu el que cou i el que ens trepitja. Que tot és tan relatiu com un s’ho mire. Que el temps passa com passa la vida, que passa com passa la gent. Que cap mal serà per sempre, que pot ser el millor es viure el moment”.
