Borrell, com Rivera, l’Aznal
Casado o el mateix Abascal,
només diuen que parides
i a les persones poc llegides,
que no saben o molt poquet,
els enganyen i no hi ha dret.
Cadascú hi diu el que vol:
tal com s’ho trau del perol
o com ho aprengué al col·legi
(anar a escola era un sacrilegi)
o als campaments de l’OJE
(que ma tia deia l’OQUE).
O siga, que menteixen,
ensinistren i embruteixen
de manera innoble el poble.
Per exemple, d’aquell Imperi,
que en realitat fou un tiberi,
on mai s’hi posava el Sol,
els diuen, i no tenen vergonya,
que vestiren natius i natives,
que els ensenyaren l’espanyol,
a posar-se llavatives,
a anar a missa i al rosari
i a les estacions del calvari…
No els diuen res de l’alcohol
i de les malalties mortals
que dugueren cap enllà,
del comportament infrahumà,
dels crims i tot el desvari.
Ni que perderen el senderi
i a continuació tot l’Imperi,
i que hagueren d’eixir corrents,
fugint com les males gents.
Ni que del poc que els quedava,
no fa gaire que els anà d’un fil,
que no perderen “Perejil”,
que és un illot de cabres.
Però, com són tan macabres,
en lloc d’acceptar els fets,
ara volen Gibraltar, un penó
sobre el qual no tenen drets,
ja que el cediren als anglesos
a canvi d’un rei Borbó.
Ara què han de reclamar?
Gibraltar és dels llanitos,
dels micos i els periquitos,
i Perejil és de les cabres
així que: –Senyors del quintet
d’aquests versos destarifats,
amagueu mosquets i sabres,
i accepteu les veritats.
