Sisena part
Hi ha bastants sots en la carretera a causa dels quals unes autocaravanes trenquen els amortidors. Es veu pobresa per arreu en forma de cases velles, de gent mal vestida i camps gairebé erms. Potser van viure així els avis de Màrius. Ell mai. Desitja veure Raïssa, que va estudiar espanyol a Palma de Mallorca per fer de guia de turistes espanyols a Ucraïna. Com reaccionaran cadascun dels dos? A Kíev la truca pel mòbil i ella li confirma que serà la guia del grup d’autocaravanes. Les aparquen al càmping Prosilock que dóna a un motel a prop de l’autovia d’entrada a Kíev.
L’endemà al matí els mecànics de l’expedició reparen els amortidors. Màrius i els companys pugen a l’autobús on els espera el xofer i Raïssa. Recorren avingudes flanquejades de monuments com ara algun monòlit, algun tanc i soldats amb armes. Travessen el riu Dnièper i visiten Santa Sofia. Mai no hauria guanyat diners a Ucraïna ni hauria presumit d’una dona com Dolors.
—Et trucaré des del motel —diu Raïssa, acabades les visites.
Màrius tafaneja aparadors i es fixa en segells i monedes antigues però no li ve de gust ampliar la col·lecció que tant li agradava a Dolors. De nou recorda quan al restaurant ell li va regalar el segon anell d’argent i ella li va dir:
— Si no et fa res, digues-me com et sents quan provoques enveja?
— S’està bé — li va contestar.
Sense fer fred ni res per l’estil, ella va plegar els braços, el va mirar amb els ulls de decepció i li digué:
— Si em dius alguna cosa més creïble, seria millor.
Ell va quedar sorprès i la cara se li va enrogir. Va tornar a dir:
— Et jure que em sent bé perquè és una satisfacció. No sé què més dir-te — es grata el coll.
La va abraçar. Sabia que m’ajudaries a estar millor: un benestar sensacional.
— Està bé. Està bé — va dir ella.
— No em costa res, ni a tu tampoc. A més a més, així, em venge dels que em barren el pas a la borsa i en els negocis.
Si feia la impressió que estava casat amb ella, semblava ser un home que respectaven els companys de treball i els amics.
— Però m’estàs fent servir per a les teues ximpleries — va assenyalar ella a desgrat.
— Una estupidesa? Potser. I tu fas servir els amants que tens… Per a què? Per provocar-me gelosia, no?
Continuarà…
