Quan es desintegrà Iugoslàvia,
Europa se n’alegrà,
perquè eren comunistes.
I Eslovènia, gent oportuna i sàvia,
que eren nacionalistes,
es referendumitzà.
Belgrad no pogué suportar
la humiliació:
açò és massa pa la carabassa
i per a la constitució.
Atacaren els eslovens
que no es deixaren aixafar,
ni recularen una passa
i així salvaren els bens
i la independència.
Belgrad perdé la paciència,
però a Europa li semblà molt bé
que Eslovènia alçara el vol
i tothom els reconegué,
Espanya també.
Ara els entra un marejol
als del cara al sol,
si Torra vol el mateix
que Eslovènia. Tanmateix,
si ací feren com al Quebec,
a Escòcia i a Eslovènia
s’acabaria tant de refrec
i tanta esquizofrènia.
Un referèndum seria
una bona solució,
perquè el poble parlaria
sense confusió ni col·lisió.
Però, el trio calavera
d’Abascal, Casado i Rivera
diuen que no,
que Espanya és una, grande y libre,
i a veure qui té més calibre
de burro i de feixista,
d’obcecat i falangista.
D’aquesta gentola, ai mare,
que Sant Vicent ens empare
i ens lliure dels seus enganys,
enguany que fa sis-cents anys.
