Nadales d'una pau que no hi és

Com no m’agraden les festes

ni de Nadal ni Ninou, no felicite ningú.

En realitat vull que a més d’u,

de qui no diré ni els noms,

els siguen indigestes.

Em referisc a uns “prohoms”,

més falsos que el cor de Judes,

especialistes a rebre ‘ajudes’

siguen d’on siguen, no miren pèl

(en el cel brilla un estel).

En realitat en són uns quants

i em falten dits a les mans

per al recompte complet.

M’estaré d’allò més quiet

i sols donaré unes pistes:

diuen ser nacionalistes,

però s’omplen el cabàs;

la nació no importa pas,

sols diners i les medalles,

molts premis i ostentació.

 

A qui vull que els vaja bé

si algú els dóna de menjar,

és als qui no cobren pensió,

ni ajudes, ni tenen on anar,

d’ells el món n’està molt ple.

Mentre han tret del portal

per no pagar la hipoteca

la família celestial

de Jesús, Josep i Maria,

que sols tenen una taleca

amb queviures per un dia,

que els ha donat un pastor

amb tot el cor.

 

En el món de l’abundància,

on no hi ha cor ni compassió

i sí arrogància i petulància.

Amb la panxa molt contenta

i després d’un soparot,

i ben regalat el gargall,

aniran a Missa del Gall

i soltaran més d’un rot,

l’elit de banquers, industrials,

polítics i més carcamals,

amb les senyores i els fills.

L’endemà, de forma discreta,

i en el piset dels espills,

visitaran l’amigueta

a qui li fotran un clau,

i podran deixar la bragueta

descansar uns dies al cau.

A la terra no hi ha pau.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat