Contes d’en Bosch (121) La temptació d’agafar el mòbil 8 (experiment amb narrador quiescient amb dues històries paral·leles)

22 desembre 2018 01:00h

Huitena part

Es va posar davant seu, barrant-li el pas a la porta de l'habitació, i, amb les mans al darrere de l’esquena, va reprendre:

— Creia que m’estimaves, i s’ha acabat. Creia que valoraves els regals i una vida sense privacions, i tampoc. Fixa't en la meua cara pàl·lida i els meus ulls injectats en sang.  

— Vinga, no et poses a queixar-se. Que no hi ha per tant!

— Que no hi ha per tant! El que poc costa, poc dol! Que no tenies prou a enganyar-me amb l’arquitecte López o amb l’escriptor Lapiedra. Si jo no podia, podies anar amb altres. De mi els regals i una vida excel·lent. Sí, dels altres, el sexe. I encara em deixes?

— T’ho ha dit la teua secretària o vas encomanar que un detectiu privat em vigilés?

— Ximpleries. Endevina on l'he trobat — Màrius li va ensenyar l'anell.

— D’on l'has tret? — va preguntar sorpresa.

— Això és el que vull que tu em digues — va contraatacar Màrius amb els braços plegats i les dues mans amagades—. Amb quants més m’has enganyat o m'enganyes?

— Uf, ni idea! T’ho jure. No tinc ganes de safunyar — va dir ella i va amargar les mans.

— I per què no tens ni idea?

— Què vols que els conte? No em faltava altra feina. Pren, pren l'anell de noces. Suposava que el vas amagar tu quan em vas acusar de la pèrdua. Aparta't, moniato! Em cal un canvi. Et demane que em deixes passar. He d’eixir d’aquest atzucac — li va etzibar obrint els ulls d’ametlla.

— I si no vull apartar-me. I si et pegue un parell d'hòsties! — va gallardejar de manera desconcertant.

— Màrius, tu no ets així! Fotre, mai t'havia sentit res igual — va remugar empipada sense por al repte —. Deixa’m passar abans que canvie d’opinió.

Al final es va apartar perquè, pel davant seu, ella passara a empentes i colps arrossegant maletes i portant a coll una bossa.

— A reveure, estel, a reveure! — va dir ell amb el to de veu més baix i de manera desinflada, dret en el rebedor.

La portada i el soroll metàl·lic de l'ascensor el van martellejar.

— Merda! — va dir alhora que es va fregar els ulls amb força cap el septe nasal —. Un pis amb els penjadors sense vestits, amb els armaris sense l'olor de la seua roba i la cambra de bany sense la flaire de Dolors — va respirar de manera agitada i controlada.

Continuarà…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next