Contes d'en Bosch (123) La temptació d'agafar el mòbil 10 (experiment amb narrador quiescient amb dues històries paral·leles)

Desena part

En eixos moments Dolors està tan lluny d'ell com les balenes de la cala Tuent. Li cal inventar una altra dona com ella per a quan torne a ser un home que el respecten els companys de treball i els amics. Viu presoner d'eixa circumstància. Alguna a qui puga fer regals com un anell que ella hauria de portar sempre per provocar l'enveja dels amics. Li deixaria tenir amants i no es ficaria amb ells? Suposa que pot viure sense sentiments, que no és una decadència sinó una necessitat. Potser l'esveltesa del cos de Raisa d'una blancor de pell com la immensitat de Sibèria podria ser l'esperança. Envejarien que tingués una dona així. No va entendre per què ella, quan parlava bé l'espanyol i s'hagués pogut quedar a Palma, va tornar a Ucraïna on potser no podria sortir a la nit per anar al cinema o a un restaurant.

Des del càmping Prosilock s'albira el llum encès en una finestra del motel. Al cap de poc temps rep un missatge al mòbil: l'espera a l'habitació. Camina de pressa, les pulsacions augmenten i la ment accelera el temps: neix una il·lusió alhora que desconfia d'ell mateix. Pica la porta amb els nusos. Ella li obre i ben prompte li regala un parell de somriures fugaços, els llavis humitejats i la boca una miqueta oberta que ell li recorre amb la mirada.

Una volta despullats, es posen al llit. Sense més, ja juguen amb entrega i passió però no se li planta gaire ni se li posa prou dura. Vergonya. Prem les dents i la ràbia li omple la boca. A tothora igual. Ell s'aixeca, la llosa li pesa i camina cap al finestral: fotre, tio, quin ridícul no fer-li sentir que m'agrada.

—Tant em fa que no pugues gaudir l'ocasió —diu ella.

—No em martiritzes —diu en Màrius.

Continuarà…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat