Any nou, les mateixes estafes

7 gener 2019 01:00h

Res ni és veritat ni mentida,

perquè depèn del mirall

amb què hom mira la vida.

Una gran veritat, aquesta,

de filosofia i de moral.

Per a tots res no és igual,

ni tothom hi va de festa:

uns mengen els millors trossos

i els altres rosseguen els ossos.

Aquesta és la trista història

de tota la història mundial

i per això les grans estafes

són un frau monumental

internacional i sense final.

N’he triades mitja dotzena,

que versaré a poc a poc,

veurem quina fa més pena

i quina dóna més joc.

Les versaré de dos en dos

i ho faré molt bel·licós

i a qui li pique..., ja té faena.

La primera és sobre Déu

i els encarregats dels resos,

perquè la gent sempre creu

que tot allò que no veu

i els paradisos promesos,

depenen de rectors i frares,

de pastors, monjos i lames,

rabins, ulemes, bruixots...,

que s’omplen els cistells

(bons són ells!).

Amb ídols, tòtems, tabús,

els dimonis, el ritual,

els pecats i les “dimònies”,

les estranyes cerimònies

i al remat amb tant d’abús,

que costen un dineral,

al poble ingenu i il·lús,

ells van arreglant-se el sac

sagrat, on tot hi cap.

La segona són els banquers,

o l’estafa dels diners,

el que diem el capital.

Un “mecanisme” infernal

que usa dels nostres doblers,

estic parlant de la banca,

que crea crisis i les tanca,

segons el que més els convé,

que arruïnen els humils

i fins i tot els fan malbé,

i fan més rics els amics.

Un negoci brut i obscè,

d’homes sense cor i inics,

que més que el govern

fent-lo ballar al seu gust.

El sistema és molt injust

i això si que és l’infern.

La setmana que ve,

Parlarem d’Estats i partits.

No us ho perdeu, perquè

va de lladres, malparits

i de gent de bona fe

però amb caps enterbolits.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next