Celler la Muntanya

Benicadell i Montcabrer, els dos gegants que es miren als ulls des de la Vall d'Albaida i la serra de Mariola. Muntanyes que van sorgir fa milions d'anys i que amaguen històries i secrets de totes les persones que han passat pels seus camins.

Enmig d'aquestes muntanyes trobem pobles, carreteres, camps de cultiu i vinyes. Entre aquestes últimes, aquelles que formen part del projecte Microvinya del Celler la Muntanya. Visitem molt a prop de Muro d'Alcoi alguns ceps centenaris que ens ajuden a veure la importància d'aquesta terra en la vitivinicultura valenciana. Crear valor, l'economia del bé comú o el compromís ètic són alguns dels conceptes que fonamenten els principis d'aquest celler del Comtat. El seu propietari i alma mater és Juan Cascant, un home molt peculiar que mostra un ferm compromís amb la terra que l'ha vist créixer.

La seu principal la trobem a Setla, amb un mural artístic que omple tota la paret i que ha sigut i és un símbol que caracteritza el projecte de Juan Cascant. En l'altra seu, situada a Muro d'Alcoi trobem una frase que té molt a veure amb allò que defensa aquest celler: “Aconseguir un món nou des de les nostres arrels”. “El Celler la Muntanya és una empresa que fa vi i a la vegada intenta fer-lo sent fidel a un territori i a un compromís ètic amb l'ecosistema”, defineix Juan.

Durant els anys que començava a caminar el Celler la Muntanya, va sorgir el concepte de Microvinya, creat pel mateix Juan Cascant i que consta de 28 persones que es diferencien pel lloc d'origen i per la seua manera d'entendre el territori, el cultiu i el tractament de la vinya. Arquitectes, professores i professors d'institut, carnissers, físics de partícules… Tots formen part d'aquest projecte que engloba la marca Microvinya i que parteix de la voluntat que cadascú d'aquests actors i actrius del territori tinguen el seu propi vi.

El Celler la Muntanya va entendre fa uns anys que la configuració del paisatge que tenim en gran part al territori valencià sorgeix de les petites explotacions dels camps de cultiu, a diferència per exemple d'altres comunitats autònomes com Castella-la Manxa, on podem apreciar grans extensions de latifundis. “La construcció del dibuix del nostre paisatge està feta en minifundis. La nostra tradició, les nostres paraules, la nostra cultura i tot el que som està sobre les xicotetes explotacions”.

Seguim asseguts a l'entrada del Celler la Muntanya mantenint un ritme molt intens a la nostra particular conversa amb l'ideòleg del projecte. En el moment que parem per a agafar aire i baixar una mica les pulsacions, entra Quique. Un altre dels col·laboradors del projecte Microvinya. Ens ve genial aquesta coincidència per a poder parlar amb una persona que cuida la vinya per a obtindre el seu propi vi i forma part del celler on ens trobem aquest matí. Li preguntem sense cap intenció existencial, el perquè de la seua presència al projecte i al celler i és clar: “Tinc unes vinyes menudes de Mersseguera en una terra que no és meua. Les cuide amb molta cura i després duc el raïm ací al celler i -encara que no tinc massa producció- puc beure el meu propi vi”, ens explica Quique.

El concepte del minifundi és clar: moltes parcel·les menudes, en diferents pobles i treballades de manera sostenible per persones amb un cert grau de consciència i romanticisme pel món vinícola. La percepció de valor trascendeix a l'objectiu de la producció, ja que Quique té -actualment- uns resultats poc fructífers en la vinya de Mersseguera, on només aconsegueix una caixa de sis ampolles del seu vi.

Seguim amb l'entrevista després d'aquest parèntesi i comencem amb tot allò de les varietats autòctones que tant ens agrada focalitzar en la nostra revista. Busquem el motiu del gradual abandonament de tantes vinyes a la província d'Alacant i València i com en la majoria dels casos és econòmic.

Una de les condicions que el segell Microvinya exigeix a les propietàries i propietaris dels minifundis és que l'agricultor haja estat compensat econòmicament de forma justa. Si seguírem aquest patró a un nivell de grans produccions agroalimentàries on el primer esclavó de la cadena està satisfet, de segur que podríem enfocar aquest consum massiu d'una altra manera més sostenible i justa.

L'exemple és clar: una ampolla de vi d'una zona on el quilo de raïm val 0,80 cèntims, no pot tindre un preu de venda de 2 euros perquè com diu el nostre entrevistat: “Alguna cosa falla”. I és cert, perquè el perjudicat principal serà la persona que està a peu de camp veremant el raïm.

Juan Cascant fa una breu referència a la metafòrica història de la seua pròpia motxilla, on dins entren totes les determinacions i conceptes que tercers han establert al seu projecte: sostenible, ecològic, regenerador del paisatge, custodiador del territori i molts altres que adjectiven aquest vinater: “Va vindre un company i em va dir: 'Tens un projecte sostenible'. Jo estava sorprés d'eixe vocable tan estrany, però el vaig incloure a la motxilla. Va arribar un amic d'una associació ecologista i em va comentar: 'Formes part de custòdia del territori'. I així molts més. Sóc sociològicament actiu, tinc un projecte ètic… I tot són qualificacions que certa gent ha anat afegint a la motxilla de què parlem”.

Celler la Muntanya va nàixer del projecte Microvinya. / TERRA DE VINYES

Juan és un home que no li cal cap bombardeig de preguntes per a poder parlar amb nosaltres hores i hores i entre tants conceptes en parlem d'un que hem repetit sovint en aquesta entrevista: sostenibilitat. La definició que té un major nivell d'acceptació pel món acadèmic és la de l'informe Brundtland. De forma molt sintetitzada és com ho explica Juan: “Deixar el món com l'hem trobat, ja que no som qui per a condicionar la terra a les generacions futures. Hem heretat el món i tenim el compromís de deixar-lo en el millor estat possible”.

Hi ha un cercle que és l'economia, un altre que són les relacions socials i un tercer que és el medi ambient. Si només cuidem un cercle, com hem fet majoritàriament fins a aquest moment amb el financer, i els altres dos els tenim com una cosa pintoresca, arriben situacions com la crisi que tenim actualment. Quan existeix una intersecció dels tres cercles, és quan podem parlar de sostenibilitat.

Entre tantes històries i tant de romanç ens ha passat per alt parlar dels vins i és que al nostre paréixer és així, el projecte i les idees del Celler la Muntanya han superat el vi. Hem fet un tast de la seua oferta i és excel·lent, però no podíem deixar l'oportunitat d'aprofundir en un món que ens interessa i que volem creure que, com a societat, caminem cap a ell.

Vols llegir la revista Terra de Vinyes? Visita la seua web i coneix el projecte.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat