Any nou, les mateixes estafes (i IV)

28 gener 2019 01:00h

Ja vaig anunciar que avui

parlarem dels empresaris,

corsaris i milionaris,

propietaris reaccionaris,

gent molt de l’elit, ui!

Supernumeraris, numeraris,

ja m’enteneu de què,

tots carregats de rosaris

i ben protegits de sicaris,

són els qui manen al món,

són homes de mala fe.

Dominen el comerç mundial,

l’erari públic, el gran capital,

els estalvis dels proletaris.

S’ho papen tot i al final

són del món el seu malson.

Viuen en ‘pecat mortal’,

però això no els senta mal:

amb ajut del santoral,

cops de pit, kyrieleison,

absolucions de consiliaris

i la benedicció papal,

(i tirant mà de talonaris),

a la glòria celestial

van de cap només es moren.

 

Sant Pere els diu complagut:

entreu, entreu, bons patricis,

us perdone els lladronicis

en nom de la Trinitat.

A l’església heu ajudat

i això mereix un gran premi

ja que als del vostre gremi

el Pare Etern ha perdonat.

 

D’aquesta manera la crema

i la nata de la societat,

es mama la bona vida

sense haver de fer bondat.

Déu els té destinats

a fer diners a muntons

i per això són descarats,

furtamantes i fatxendes

i viuen de les prebendes

que acumulen a grapats.

Són l’elit, són els millors,

els més rics i més senyors,

són els predestinats.

Dirigeixen grans empreses,

són uns homes molt cabals,

que evadeixen les remeses

als paradisos fiscals.

Són l’hòstia, tu, són la pera,

ells són la Gran Sangonera.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next