Apunts

Palau de Justícia, de Palerm, arquitectura feixista.
Pablo Casado
Asp, Vinalopó Mitjà, una localitat hui dia de parla castellana, però no en el passat. Fins a 1609 fou un poble de "cristians nous", de moriscos. El castellà acabà imposant-se després de la desfeta del Regne de València en 1707.
Retrat del silenci en el barri de Ballarò.
Jordi Joan i Santacília, marí i científic valencià. Té entre els seus mèrits haver mesurat un grau del meridià terrestre per a saber la forma de la terra. Ha merescut figurar en les monedes, com la de 10.000 pessetes de la imatge.
Teatro Massimo de Palerm.
L'art rupestre valencià, que no pas de "l'arc mediterrani" ni molt menys "llevantí". Art realista, dinàmic, com trobem al barranc de la Valltorta, a la imatge.
Cantieri Culturali della Zisa, Palerm.
Per a conéixer bé els habitants d’una ciutat has de tindre coneixements de flora i fauna. Per això em decidisc a visitar el jardí botànic de Palerm.
Instal·lació del Manifesta que recorda totes les víctimes assassinades per la màfia. En cada sac està escrit el nom d’un d’eixos valents (Piazza Bologni).
Catedral de Palerm, uns dies abans dels preparatius per 'il festino' de Santa Rosalia.
Pablo Llarena.
Al País Valencià continuem amb les mateixes dèries espanyolistes quaranta anys més tard. Encara, a dia de hui, ens neguen el valencià. A la imatge, l'aplec del 9 d'octubre de 1978.
Villa Veronica, més coneguda com el Zauberberg messinés.
Villa Verónica, en la carretera SD15, és el B&B que havien buscat per a nosaltres. La foto no és d’enguany, ja que per les pluges no havien pogut preparar la piscina. Quina sort la meua!
Munti Pirulitani, com els anomenen en sicilià
Stazione di Palermo Termini. Piazza Giulio Cesare
El convent de Predicadors en 1858. Aleshores ja havia perdut la seua condició de cenobi i s'havia convertit en capitania general de l'exèrcit espanyol a València.
Publicitat
Publicitat