Apunts

La Bíblia en valencià, la de Bonifaci Ferrer, la cremaren. La nova Inquisició, la de Ferran i Isabel, no la volia.
El palau del Real de València, palau reial. Glòria valenciana. Lloc de naixement de reis valencians. Malauradament, desaparegué. El derrocaren.
Això sí que és un colpista, el general Pavía entrant al Congrés (1874) per a impedir el nomenament d'un cap de govern.
WIKIMEDIA COMMONS
"Estic en política p'a forrar-me". Ai l'ànsia de diners! El Zaplana es delia per la pasta, Jaume de Gualbes, un senyor del segle XV, també.
Fra Vicent Ferrer i Miquel, el Sant. Sant perquè així ho decidí un altre valencià, el papa Calixt III (Alfons de Borja). Però, sobretot, predicador d'èxit.
Tot començà en 1707 per als valencians. El país fou conquerit i, posteriorment, en el segle XIX, trinxat. Igual la llengua. Els espanyols no la volen, no la parlen, però la pretenen esmicolada.
El Regne de València, independent de Castella fins a 1707. Els seus límits tradicionals inclouen Cabdet, i no la Plana d'Utiel ni les viles de Villena i Saix, afegides a les províncies valencianes en el segle XIX.
Els borbònics (castellans i francesos) pensaren que fer-se amb Aiora era cosa fàcil. No! Allí eren els maulets valencians de Francesc Garcia d'Àvila que defensaren heroicament la vila contra un exèrcit de sis milers d'homes.
Publicitat
Publicitat