Apunts

Foto de 'la Transición' amb els principals actors d'aquell moment.
Ax-Xafra, metge crevillentí (1269/70-1360), quan encara Crevillent parlava algaravia. Començà de traumatòleg i fou un reputat cirurgià i botànic.
De 1707 ençà el castellà ha penetrat en la societat valenciana, d'una manera tal que amenaça la supervivència de la llengua pròpia. Espanya espanyolitza i això significa acabar amb el valencià.
Últim bany del meu estiu sicilià. Roques volcàniques de Santa Tecla, patrona dels informàtics (Catania).
Margarida d'Aragó-Prades. Segona esposa del rei Martí I l'Humà, fou la darrera dona catalana que lluí una corona.
Monestir dels Benedictins, Catania. Hui en dia dessacralitzat per a ús civil.
Com cada any, des de fa quaranta-dos, cada 25 d'agost la població del Camp, dit "de Mirra", s'engalana per a representar el tractat que allà signaren Jaume I i l'infant castellà Alfons en 1244.
Llutxent ha lluitat ara contra el foc. En el passat, cristians i musulmans lluitaren en batalla campal. En aquesta ocasió, guanyaren els segons. I Jaume I, del disgust, morí un mes després.
Palau de Justícia, de Palerm, arquitectura feixista.
Pablo Casado
Asp, Vinalopó Mitjà, una localitat hui dia de parla castellana, però no en el passat. Fins a 1609 fou un poble de "cristians nous", de moriscos. El castellà acabà imposant-se després de la desfeta del Regne de València en 1707.
Retrat del silenci en el barri de Ballarò.
Jordi Joan i Santacília, marí i científic valencià. Té entre els seus mèrits haver mesurat un grau del meridià terrestre per a saber la forma de la terra. Ha merescut figurar en les monedes, com la de 10.000 pessetes de la imatge.
Teatro Massimo de Palerm.
L'art rupestre valencià, que no pas de "l'arc mediterrani" ni molt menys "llevantí". Art realista, dinàmic, com trobem al barranc de la Valltorta, a la imatge.
Publicitat
Publicitat