La política aranzelària de Trump costarà 4,4 milions d'euros als exportadors valencians

Les associacions agràries demanen a la Unió Europea que "contraataque" aplicant imposts a les exportacions de fruits secs procedents dels Estats Units
18 octubre 2019 06:00h
Aquest divendres entra en vigor la nova política aranzelària impulsada per Donald Trump. / EFE

VALÈNCIA. 18 d'octubre del 2019. Aquest divendres, si res canvia, entra en vigor la nova política aranzelària dels Estats Units, que gravarà l'entrada de diferents productes europeus que entren al país nord-americà d'ara endavant. En concret, la mesura impulsada pel president nord-americà Donald Trump aplicarà un impost del 25% als productes agroalimentaris i del 10% als productes aeronàutics.

Els productes que més afectats es veuran per la mesura seran la taronja valenciana, l'oli d'oliva, els formatges, les fruites i els vins. Però també els productes càrnics derivats del porcí.

Les primeres estimacions del Ministeri d'Agricultura xifraven la imposició d'aquestes taxes en 200 milions sobre 750 milions d'euros en productes exportats als Estats Units. No obstant això, sembla que les previsions inicials es rebaixen. Els tècnics de duanes, representats en Gestha, han estimat que els productes exportats suportaran un cost aranzelari de quasi 120 milions d'euros. En el cas dels productes exportats des del País Valencià, el cost ascendeix a 4,4 milions d'euros.

Segons les dades de Gestha, Espanya serà el sisé país de la Unió Europea que més patirà els nous aranzels dels Estats Units, per darrere d'Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Irlanda. Tot i això, des de Gestha reconéixen la preocupació dels sectors implicats, ja que nous aranzels no afectaran exclusivament les empreses exportadores, sinó que també tindran un impacte indirecte en les companyies productores i comercialitzadores de matèries primeres, així com en tota la cadena de producció.

Conflicte entre Boeing i Airbus

L'administració Trump ha modificat la seua política aranzelària en resposta a les ajudes que la Unió Europea dona a l'empresa aeronàutica Airbus, que, segons l'executiu de Trump, perjudica l'americana Boeing i que han estat declarades il·legals. Aquest conflicte de competència va esclatar l'any 2004, i aquest mes d'octubre va donar un pas més quan l'Organització Mundial del Comerç (OMC) va permetre al govern del president Donald Trump imposar aranzels per valor d'uns 7.500 milions de dòlars –uns 6.800 milions d'euros– a certs productes europeus. 

L'autorització per a l'aplicació d'aranzels es va donar quan les ajudes europees es van declarar il·legals. Quan els Estats Units van donar a conéixer la mesura, Brussel·les ja va avisar que serà "contraproduent" perquè el bloc europeu també pot aplicar "contramesures" aranzelàries per les pràctiques comercials del president nord-americà Donald Trump en els darrers anys.

A més, Brussel·les alerta que els nous aranzels "faran més difícils les negociacions" per a arribar a un acord comercial. Mentre estudia com reaccionar a l'augment dels aranzels, la Comissió Europea ha afirmat que confia que l'OMC també li permeta en uns mesos aplicar "contramesures" a Washington per les presumptes ajudes il·legals nord-americanes a la companyia aeroespacial Boeing.

Més aranzels al camp que a l'aeronàutica

Tot i que l'aplicació de la nova política aranzelària radica en el sector aeronàutic, els principals perjudicats seran els agricultors, que ja van alertar a l'agost de les conseqüències que tindrien per al camp les amenaces de Donald Trump. Els productors estan "farts de ser la moneda de canvi" quan es donen situacions de crisi o acords comercials. 

Segons va explicar el president d'AVA-Asaja, la decisió de Trump posarà en risc més de 90 milions d'euros d'exportacions valencianes. Aquesta xifra podria ser superior a llarg termini, segons explica Aguado, que assegura que l'entrada en vigor d'aquesta política aranzelària pot suposar la pèrdua definitiva del mercat nord-americà. 

El representant d'AVA compara aquest escenari amb el que es va donar a causa del veto rus, quan el país va tancar la porta als productes europeus en resposta a la guerra de Crimea. Aquesta decisió, que tampoc tenia cap relació amb l'agricultura, va suposar grans pèrdues per als productors de taronges i caquis, entre d'altres. 

En els mateixos termes s'expressa el secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris, que assegura que, "encara que els EUA ja no són tan rellevants en les exportacions de cítrics valencians com ho eren abans, "sempre serveixen per a descongestionar els enviaments, que pràcticament es dirigeixen en més d'un 90% a la Unió Europea". Peris lamenta que, "en lloc d'obrir mercats com el rus o el nord-americà, se'n tanquen. Això pot ser la fi de les exportacions citrícoles allí".

En un comunicat emés aquest dijous, Aguado demana que "si Brussel·les finalment no aconseguira un punt de trobada amb Washington, que és el desitjable entre dos aliats", la UE destine un paquet de mesures compensatòries per als productors directament perjudicats.

En cas que seguisca endavant la guerra comercial, AVA-Asaja exigeix a la Comissió Europea que tinga previst "contraatacar" quan l'Organització Mundial del Comerç (OMC) "sancione les ajudes dels Estats Units a Boeing mitjançant l'adopció d'aranzels d'almenys el 25% a la fruita seca i a altres productes amb destinació a Europa les exportacions de la qual superen amb escreix els enviaments espanyols".

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next