Arquitectures minerals i vegetals

9 agost 2019 06:00h
  Maruja Mallo al seu estudi de Madrid, 1936 (detall) 

“Descobrisc que l’ordre és l’arquitectura de la naturalesa. Observe al microscopi els cristalls de la neu. Observe les construccions pageses, l’íntima estructura dels fruits i de les espigues, l’estructura dels animals […] Descobrisc un ordre numèric i geomètric que regeix totes aquestes estructures […] Cerque l’expressió d’aquest ordre, d’aquesta harmonia, d’aquest equilibri regit pels nombres…” Així s’expressava Maruja Mallo després de tornar de París, on el seu treball havia estat àmpliament reconegut –fins i tot el govern francès va adquirir un dels seus quadres per al Museu Nacional d’Art Modern–. La seua obra passava de les tenebres a la claredat, no sols a una claredat lumínica, sinó també compositiva. Durant l’estança a la capital gala, l’artista va entrar en contacte directe amb els surrealistes i amb un altre moviment que discrepava dels seus plantejaments, malgrat els vincles personals que unien molts dels components de tots dos. Es tractava del grup Abstraction-Création, el successor de Cercle et Carré (Cercle i Quadrat), fundat per Michel Seuphor i Joaquim Torres Garcia el 1929. Tant l’un com l’altre van organitzar exposicions i van editar sengles revistes de curta existència. La primera només va traure a la llum tres números entre març i juny del 1930, i la segona, Abstraction-Création: Art non figuratif, apareguda el 1932, cinc números. Torres Garcia, al final de la seua estada d’un any i mig a Madrid (1932-34), abans de tornar amb la família a Montevideo, va impulsar la formació del Grupo de Arte Constructivo, un col·lectiu en el qual s’integraria Mallo.

Maruja Mallo, 'Arquitectura vegetal', 1933. Oli sobre llenç  

La pintora va adoptar els postulats dels llibres de l’escriptor i –entre altres coses– diplomàtic romanès Matila Ghyka Esthétique des proportions dans la nature et dans les arts (1927) i Le Nombre d’or (1931), i de l’estudi de Torres Garcia Estructura (1935), dedicat a Piet Mondrian. Encetava així la seua etapa constructiva i, el mes de maig del 1936, mostrava en una exposició individual organitzada per ADLAN (Asociación de Amigos de las Artes Nuevas) al Centro de Estudios e Información de la Construcción, ubicat a la Carrera de San Jerónimo, a més d’algunes peces pertanyents a la sèrie Cloacas y Campanarios, dotze llenços d’Arquitecturas minerales y vegetales, i setze dibuixos de Construcciones rurales i Arquitecturas campesinas. “Un repertori experimental que, en general, no es va comprendre en el seu moment”, assenyala Rosa M. Ballesteros (“Maruja Mallo, de las cloacas al espacio sideral”, 2004).

Maruja Mallo, 'Construcciones rurales', 1936. Llapis sobre paper 

El 1949, la galeria Clan va publicar aquest últim conjunt de dibuixos acompanyat d’un text de Jean Cassou, director de l’esmentat Museu d’Art Modern de París, que deia: “Aquest univers està pintat amb una delicadesa deliciosa i original; tot en blancs, negres, grisos i ocres […] És impossible que els quadres de Maruja Mallo no produïsquen en els amateurs singularitats poètiques i plàstiques i una forta impressió […] Mallo és profundament autèntica i la seua obra, on apareix, s’imposa a l’esperit de la manera més pertorbadora i més vigorosa.” Les formes sintètiques, bàsiques i subtils eren la manifestació de la concepció del món a partir de la qual treballava. Unes formes que de seguida es van plasmar en ceràmiques –desaparegudes en la Guerra Civil, només resten algunes fotografies–, peces ornamentals amb motius populars, animals (bous, cavalls i moltons) i conreus (blat, oliveres i vinyes): “El meu anhel de construir, de construir com la natura, va començar amb les ceràmiques”. També es van traslladar a escenografies i figurins, com els que va preparar per a Los hijos de la piedra, una tragèdia de Miguel Hernández, amb qui mantenia una estreta relació, o per a Clavileño, una òpera bufa de Rodolfo Halffter –cap de les dues va arribar a estrenar-se a causa del conflicte bèl·lic–.

Maruja Mallo, 'La sorpresa del trigo', 1936. Oli sobre llenç

Abans d’exiliar-se, Mallo va dur a terme La sorpresa del trigo, un quadre fruit de les seues caminades pels camps de Castella, sovint amb el poeta d’Oriola. Una dona, de rostre net i poderós executat amb línies clares i senzilles, contempla les tres espigues que broten dels dits de la seua mà dreta, gran i forta. Com l’esquerra, a la palma de la qual porta tres llavors. “El primer de maig del 1936, contemplàvem des de Colón la manifestació popular […] Les agrupacions proletàries marxaven amb una impressionant decisió. De sobte va aparèixer un braç sostenint, com en una consagració eucarística, una desmesurada barra de pa. D’ací sorgeix el quadre…”, declarava en una entrevista publicada el 1977. El treball humà i la fertilitat de la terra.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next