Arrancapins: l'aparició de la falla-xarxa

14 març 2019 06:00h
Arrancapins va trencar transgressorament amb els convencionalismes i oficialismes generant una nova proposta festiva. / YANIRE FERNÁNDEZ

Durant els temps de la transició, la Falla Arrancapins de València va aconseguir canviar el model convencional de comissió fallera des de dins. Fou un procés dur i costós, però la revolució fallera encetada a Arrancapins a finals dels anys 70, prolongada amb èxit en les dues dècades posteriors, va suposar una autèntica alternativa, tot i que minoritària, en un món faller molt conservador, encotillat i privat del seu primigeni geni subversiu.

Arrancapins va trencar transgressorament amb els convencionalismes i oficialismes generant una nova proposta festiva, que connectava amb el vell esperit carnavalesc de la festa, i demostrant que altres Falles eren possibles. Aquell nou model apostava per posar en sintonia la militància fallera amb les causes dels nous moviments socials, com ara el valencianisme d'esquerres, l'ecologisme, el feminisme i les reivindicacions veïnals. Però també va generar una nova capacitat d'acció demostrada en diverses pràctiques, com ara la falla feta per la comissió, uns llibrets trencadors amb els cànons habituals, unes propostes teatrals innovadores, nous i originals festejos molt participatius, la reivindicació de la música tradicional, la recuperació de la indumentària valenciana, la desconnexió amb el vessant artificiosament religiós de la festa oficial, la posada en pràctica de la igualtat de gènere al si de la comissió i l'adopció d'una estructura assembleària i plenament democràtica.

Totes estes fites donaren fama i reconeixement a Arrancapins entre els ambients progressistes del cap-i-casal, alhora que desfermaven les condemnes i anatemes dels sectors fallers més reaccionaris. El temps anà passant i, consolidada ja aquella revolució fallera, Arrancapins celebrà en 2008 el seu centenari, mentre la societat enfilava un futur incert marcat per la crisi esdevinguda aquell mateix any i pel clima de tensió social que provocaria. I potser com a conseqüència dels efectes d'eixa crisi, expressada als carrers pel 15-M, prompte la Falla Arrancapins va començar a explorar nous camins, els quals l'han duta a configurar el que podríem anomenar com a model emergent de falla-xarxa.

En una comissió convencional hi ha el col·lectiu de fallers i falleres de pagament i un altre de fallers d'honor, socis col·laboradors o abonats que també ajuden a sufragar les despeses de la falla. Però tots són el mateix col·lectiu, la comissió fallera, que com un sol bloc es fixa uns objectius i planteja uns projectes. Però en el model de falla-xarxa que Arrancapins comença a exemplificar –encara que no és l'única comissió a explorar este nou camí– la comissió convencional s'obri de manera flexible a la col·laboració intensa amb altres col·lectius, que bé de materna eventual o continuada s'incorporen al projecte comú o fins i tot ajuden a definir eixe projecte, que ja no és sols de la comissió sinó també d'eixos col·lectius. Es configura així una xarxa de complicitats, sintonies, intercanvis i aportacions que redefinix la falla com un organisme multiforme, amb tentacles diversos que aporten diversitat, inclusió, participació i cultura democràtica.

En els darrers anys Arrancapins ha fet passos decidits en este nou model de falla-xarxa. Així, s'ha creat un grup de consum responsable, El Cabasset d'Arrancapins, que es reunix setmanalment al casal i que col·labora en les activitats falleres, com ara la mateixa construcció dels cadafals. És també el cas del grup d’afectats per malalties mentals Grupo de Apoyo Mutuo València, que aporta el seu treball a la confecció de la falla. En la mateixa línia, el col·lectiu Falles Antifeixistes fa una escena de la falla gran i els pares i mares de l’AMPA del col·legi públic Teodor Llorente ha contribuït al disseny i realització de la falla infantil. Així mateix, Arrancapins ha signat un conveni de col·laboració amb el Postgrau de Falles i Tematitzacions de la Universitat Politècnica de València perquè els seus alumnes puguen realitzar pràctiques en l'execució de la falla. De fet, enguany una colla de professors del postgrau ha elaborat el ninot que Arrancapins ha presentat a l'Exposició del Ninot, que representa la figura de la República, i per a la qual ha demanat l'indult popular. A més a més s'han plantejat exposicions sobre història valenciana de la República i la Guerra Civil amb el concurs de grups de recuperació de la memòria històrica, un taller de restauració, transformació i reciclatge de mobles obert a tothom, o funcions de teatre amb el grup Samaruc, de l'ONCE. A estes iniciatives cal sumar la col·laboració amb la Creu Roja perquè un grup de xinesos aporte la seua cultura culinària de l’arròs en la gastronomia de la setmana fallera o la implicació dels nous veïns d’altres nacionalitats del barri en la construcció d’escenes de la falla reflectint la seua problemàtica.

Al remat, s'ha anat configurant un nou model de comissió en xarxa, capaç d'integrar activitats i propostes d'altres col·lectius situant-los en plena sintonia amb un projecte que, per plural i inclusiu, passa a ser de tots i totes. De manera que, per a sumar-se a un projecte faller, ja no fa falta "apuntar-se" necessàriament a la comissió per a estar oficialment censat, simplement es "fa falla" aportant cadascú des de les seues preferències, possibilitats, aptituds i grau d'implicació, però tenint clar que "fer falla" és una cosa molt àmplia, molt democràtica i molt oberta, que crea sentit de pertinença i comunitat. Això i sols això pot garantir la pervivència d'una entitat centenària, capaç d'adaptar-se als nous temps, fets de transformacions ràpides, compromisos variables i participació cultural a la carta. Arrancapins, amb este model emergent de falla-xarxa, es converteix en un espai de càlida acollida per a la trobada popular i ciutadana marcant novament un camí possible per a la renovació de la festa fallera.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next