L'ascensor social no funciona: només el 10% de l'alumnat universitari prové de classe baixa

La Xarxa Vives conclou que a les aules hi ha més dones que homes i que els alumnes són de famílies adinerades que financen els estudis dels fills
15 maig 2019 06:00h
Un 54,7% dels alumnes que cursen un grau són rics, mentre que els adinerats són el 58% dels qui fan un màster. / UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

VALÈNCIA. La universitat reconeix que té un problema amb l'accessibilitat de la societat a les institucions acadèmiques. Malgrat les beques i els programes de gratuïtat, només el 10,6% de l'alumnat universitari prové de classe baixa. El segon grup social que estudia un grau o un màster són els joves les famílies de les quals són de classe mitjana, un 34,4%. Així, el grup predominant a les facultats són els alumnes de classe alta, que representen un 55% del total.

"La universitat encara està lluny de l'equitat", és a dir, la institució no és un reflex proporcional de la societat, ja que el segment "predominant" són els rics. Aquesta és la primera conclusió de l'estudi 'Via Universitària (2017-2019)' que es fa públic aquest dimecres, 15 de maig, la Xarxa Vives d'universitats, el col·lectiu que engloba vint institucions acadèmiques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya.

L'estudi –dirigit pel vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Ariño, junt amb Ramón Llopis (UV) i Miquel Martínez i Ernest Pons, de la Universitat de Barcelona– fa una radiografia de l'alumnat universitari, uns estudiants que són de classe alta, finançats en gran mesura per les famílies i, principalment, són dones les qui omplin les aules.

Rics i dependents econòmicament de la família

El 55% de l'alumnat universitari és de classe alta. Els qui estudien un grau i són rics representen el 54,7% del total dels alumnes, mentre que els adinerats són el 58% dels qui fan un màster.

Els fills de la classe mitjana representen el 34,4% del conjunt dels estudiants. Els qui estudien grau i pertanyen a la classe mitjana són el 34,7% i dels alumnes de màster el 30,7% són d'aquesta classe. Els pobres que van a la universitat signifiquen el 10,6%. Estudiants de grau i d'aquesta classe són un 10,5%, i un 11,3%, de màster.

L'ascensor social no funciona, ja que només el 22% de l'alumnat universitari és fill del 40% de població –segons les dades de l'INE del 2018– amb un nivell formatiu baix. Aquest gruix d'estudiants opta per carreres de lletres –Ciències Socials, amb un 26,4% d'alumnat, i Humanitats amb un 25,3%–. Per contra, la presència és reduïda en carreres científiques de Ciències –un 18% d'alumnes– i Enginyeries –amb un 18,8%–, i insignificant en les titulacions mixtes –un 3%–. L'estudi, però, ja alerta del "risc de segregació per l'origen econòmic" que comporta la classificació.

L'alumnat, majoritàriament ric, que cursa un grau viu amb els progenitors i és la família –em un 60%– qui paga els crèdits universitaris dels fills. Això deixa un marge per a un 18% d'alumnes que sufraguen la despesa amb una beca i un 12% fa front a la càrrega econòmica treballant.

L'estudi constata l'obvietat: els alumnes de classes altes són dependents de l'economia familiar i els fills de pares immigrants "tenen menys capacitat financera per a cobrir les despeses". Així, el 63% de l'alumnat viu amb els pares, només un 20% viu en lloguer, un 9% viu sol en un pis de lloguer, i un 3% viu a un pis propi o una residència universitària.

Un 51,6% de l'alumnat de grau compagina la carrera i el treball –només el 5,5% ho fa a temps complet–. A més, seguir la formació amb un màster "provoca un retard en la emancipació". L'anàlisi conclou que 6 de cada 10 alumnes no reben cap beca i que les ajudes representen la segona font d'ingressos per a fer front als pagaments dels estudis.

Ser estudiants solvents econòmicament afecta la mobilitat a través d'Erasmus. Els rics fan el doble d'estades internacionals que els pobres, encara que, en el conjunt de l'alumnat, només són un 8% els qui marxen fora a continuar la formació. Això no obstant, un 63% dels fills de les classes adinerades ixen gràcies "al suport econòmic dels progenitors".

Per a 9 de cada 10 estudiants "les dificultats econòmiques són una barrera molt o bastant important per a estudiar a l'estranger".

Més dones que homes

La tercera conclusió a què arriba l'estudi és que les dones –un 62%– són majoria en les universitats, però es reprodueixen els clixés socials i la presència femenina és reduïda en les carreres vinculades a les enginyeries i les titulacions mixtes.

La majoria de dones estudien carreres relacionades amb la intervenció social, un 82,3%; amb l'educació, un 76,2%; amb l'art i el disseny, un 70,9%; amb les llengües i la literatura, un 76,7%; amb la medicina i les ciències biomèdiques, un 70,2%, i amb la psicologia, un 79,6%. En canvi, en els graus d'Economia, Empresa i Turisme el nombre de dones representa el 47,1% de l'alumnat, un percentatge similar al que es registra als graus d'Agricultura, forestal i pesca, un 46,7%, i d'Arquitectura i construcció civil, on les xiques arriben al 41,6%. La presència femenina és quasi anecdòtica als graus de Telecomunicacions, amb un 16,8%, i Tecnologies Industrials, un 22,9%.

Les dones, si fan titulacions mixtes, opten per cursar en un 66,3% dues carreres d'humanitats, mentre que no tenen quasi presència en les dobles titulacions d'enginyeries, concretament, un 14,7%.

L'estudi conclou que les xifres es donen perquè es "reprodueixen les tasques de l'àmbit domèstic marcades pel gènere", és a dir, "les dones s'orienten cap a les àrees de salut i de cura i els homes cap a les que tenen a veure amb l'espai exterior de poder i de presa de decisions".

"Millors expectatives de futur"

L'expectativa d'ascens social a través dels estudis s'ha incrementat en 11 punts des de fa tres anys, quan la Xarxa Vives va fer el primer d'aquests estudis per a radiografiar l'estudiantat.

Un 82% d'alumnes trien titulacions que es corresponen a les seues aptituds i un 80% pensen a l'hora d'escollir en la professió que els agradaria exercir. El 42,6% es matricula en un grau perquè considera que eixa carrera el condueix a una professió "de prestigi o ben pagada".

Facilitar l'accés a la universitat

La Xarxa Vives d'universitats demana aplanar l'accés universitari als estudiants de més edat, de classe social baixa, als fills d'estrangers i als qui arriben a la institució acadèmica a través dels cicles formatius.

El 82% de l'estudiantat –un 15% més que el 2016– arriba a la universitat fent les Proves d'Accés Universitari (PAU). Aquells que arriben al grau a través de l'FP baixen del 18,2% del 2016 a l'11,5% del 2019.

La foto fixa dels alumnes de les 20 universitats aporta perfils significatius, com ara que la majoria dels estudiants de pares estrangers –un 10,3%– cursen carreres d'enginyeria i els provinents de famílies amb un nivell formatiu baix trien –un 25,3%– graus d'humanitats.

La universitat suspén en innovació

Només el 5% de les assignatures s'apliquen amb metodologies innovadores. A més, es produeixen diferents velocitats pel que fa a la renovació pedagògica. En les carreres de ciències s'apliquen més metodologies tradicionals i en les ciències socials es donen més processos actius i innovadors.

Això fa que l'estudi alerte que "la metodologia és la que incideix en l'estil d'aprenentatge i no a l'inrevés". Les facultats continuen apostant per les classes magistrals malgrat que l'estudiantat "valora més positivament els exercicis i les pràctiques". Els alumnes prefereixen que el docent els aplique una avaluació continua i fer treball individual i no troben receptiu jugar-s'ho tot a un examen ni els treballs grupals.

Un decàleg de peticions

La Xarxa Vives conclou amb un decàleg de propostes de política universitària. Entre altres coses, les institucions demanen adreçar l'objectiu polític a fomentar l'accés equitatiu a la universitat; sol·liciten millorar les metodologies d'avaluació; demanen "pal·liar la segregació horitzontal", és a dir, evitar que els pobles "s'allunyen" d'estudiar determinades carreres; volen "modular" les beques i taxes perquè "s'ajusten a les diferències socioeconòmiques dels estudiants", i pretenen lluitar contra els estereotips de gènere que condicionen la tria d'una carrera.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next