L'Audiència de València rebutja la nul·litat de la investigació del cas Erial que va demanar Zaplana

La defensa de l'expresident va presentar un recurs d'apel·lació perquè no s'incorporara a la causa un document conegut com el 'full de ruta'
4 juny 2019 10:47h
/ EFE

VALÈNCIA. L'Audiència de València ha rebutjat el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de l'expresident de la Generalitat i exministre Eduardo Zaplana, al qual es van adherir la resta d'investigats en el cas Erial, contra la incorporació a la causa del conegut com a 'full de ruta', un document que els investigadors van trobar en un escorcoll en un despatx d'advocats i sobre el qual se sustenta bona part de la causa.

En una interlocutòria, la secció cinquena de l'Audiència confirma altres escrits anteriors –des del 2015 fins al passat 18 d'abril del 2019–, en els quals es dona validesa a la citada troballa, i rebutja les pretensions de la defensa de Zaplana encaminades a invalidar-la.

El cas Erial investiga el presumpte cobrament de comissions derivades de la concessió de les Inspeccions Tècniques de Vehicles realitzades el 1997 durant la gestió de Zaplana al capdavant de la Generalitat, i del Pla Eòlic posat en marxa el 2003. 

Zaplana va ser posat en llibertat provisional el passat 7 de febrer després de passar poc més de huit mesos en presó preventiva a Picassent, encara que des del 18 de desembre estava ingressat a l'Hospital La Fe per a fer-li seguiment de la leucèmia que pateix, centre que va abandonar l'11 de febrer. 

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del cas Erial assenyalava que un escorcoll en el despatx d'advocats de l'autodenominat 'ionqui dels diners' i exgerent de l'empresa pública Imelsa, Marcos Benavent, va permetre accedir als documents amb l''autèntic full de ruta' que es va seguir per a concórrer a les licitacions del Pla Eòlic i les ITV. 

A més, detallava que eixos documents haurien sigut trobats abandonats en l'habitatge particular de Zaplana i intervinguts durant un escorcoll del cas Imelsa, que investiga, entre altres delictes, el de blanqueig de capitals. 

Els documents estaven en poder de Marcos Benavent, per la qual cosa se li va prendre declaració al març del 2017, quan va explicar que li'ls havia entregat l'any 2012 una persona d'origen sirià anomenada Imad i que desconeixia si tenien relació amb alguna causa penal o amb alguna activitat criminal, però que els guardava "juntament amb molts altres" papers. 

També es va prendre declaració a la persona que li va entregar eixos documents, qui va dir haver-los trobat "abandonats" dins d'un sobre vora deu anys abans, al voltant del 2007, en un habitatge on va residir en règim de lloguer, i que els propietaris del qual –entre el 1998 i desembre del 2006– eren Zaplana i la seua esposa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next