Les aules valencianes inicien dilluns un nou curs amb més alumnat però amb una menor ràtio

Les classes comencen amb la implantació del plurilingüisme en tota Primària, amb 1.500 docents més que el curs passat i amb 12.000 alumnes encara en barracons
6 setembre 2019 06:00h
El 9 de setembre comencen les classes en totes les etapes educatives menys en Formació Professional Bàsica i Educació Especial. / EFE

VALÈNCIA. Les dades absolutes que deixa l'inici de curs 2019/2020 revelen que el pròxim dilluns, 9 de setembre, un total 784.797 alumnes iniciaran les classes en les diferents etapes educatives no universitàries. Com en cursos anteriors, s'ha unificat l'inici de les classes, de manera que l'alumnat d'Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Formació Professional travessaran el pròxim dilluns les portes dels 1.802 centres educatius –entre escoles i instituts– sostinguts amb els fons públics de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

Enguany són més els xiquets i xiquetes escolaritzats. Concretament, el nombre d'alumnat creix un 0,4%, la qual cosa representa 3.293 escolars més que en el curs 2018/2019. L'increment està prou equilibrat per demarcacions, amb un 0,4% més als centres de les comarques de Castelló i València i un 0,5% a la d'Alacant. En xifres absolutes, 407.156 persones estudien a centres de la demarcació de València; 284.142, a la d'Alacant, i 93.499, a la de Castelló.

Les dades de l'inici de curs, que aquest dijous es van encarregar de detallar el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic, Miguel Soler, deixen un notable increment del nombre de docents respecte al curs passat. Dilluns començaran les classes 1.507 professors més que fa un any, situant el nombre total de professionals dels cossos de mestres i de professors en 71.689. Marzà va destacar en la roda de premsa que aquesta dada suposa 7.869 docents més que en el darrer curs de govern del Partit Popular.

La recuperació del 100% dels tutors de Primària i la reducció de l'horari lectiu a 19 hores per al professorat d'institut ha influït en l'increment de professionals de l'educació que enguany treballaran.

Una altra de les novetats importants d'aquest curs és que el plurilingüisme arriba a tots els cursos de Primària. La Conselleria no va oferir aquest dijous dades sobre com distribueixen els centres les hores lectives per llengües, però segons les votacions que es van fer el març del 2018 sobre el projecte lingüístic del centre per als pròxims cursos, el 98% de les escoles imparteixen més del 25% de les classes en valencià i del 15% d'hores en anglés. És a dir, la pràctica totalitat d'escoles, amb la votació de les famílies, van optar per incrementar els mínims de valencià i anglés exigits per la Llei de Plurilingüisme. 

Menys ràtio i més inversió

A més, tot i haver augmentat l'alumnat, les aules estaran més buides que en cursos anteriors. És a dir, l'increment de professorat (2%) és major que el de l'alumnat (0,4%), la qual cosa permet rebaixar en més d'un punt la ràtio mitjana de les aules en totes les etapes educatives. Segons les dades de Conselleria, l'any passat hi havia 21,9 alumnes per aula i enguany hi haurà 20,6.

Anant al detall –tot i que les dades sempre són la mitjana del total d'aules–, les dades mostren que la ràtio es quedarà en el conjunt de les escoles i instituts lluny del màxim legal. En les escoles la ràtio màxima és de 25 alumnes i la mitjana serà de 20,6 mentre que als instituts de Secundària el màxim és de 30 alumnes i la mitjana serà de 24,9.

Un altre indicador que creix aquest curs és el d'inversió per alumne. El departament que dirigeix Vicent Marzà incrementa la inversió en 441 euros respecte al curs passat. Això suposa, segons les dades de la Conselleria que la Generalitat inverteix en l'educació de l'alumnat 6.351 euros per estudiant.

12.000 alumnes en barracons

Una altra de les dades destacades per Marzà i Soler és la pujada dels indicadors de l'etapa no obligatòria 0-3 anys. Unes xifres de les quals els responsables polítics se senten especialment orgullosos, atés que consideren que "palesa l'aposta" del Botànic per "facilitar" a les famílies l'accés al primer cicle de Primària. En aquest sentit, van destacar l'increment "any rere any" de les places gratuïtes de dos anys fins a arribar a les 15.102 places repartides en les 772 aules que començaran el curs aquest dilluns i l'augment pressupostari per al bo infantil un 20,6% fins als 55,5 milions.

Aquestes accions han contribuït a augmentar l'alumnat de l'etapa 0-3 anys fins als 46.280 matriculats (1.353 més que el curs 2018/2019). Els quasi 46.300 xiquets i xiquetes d'entre 0 i 3 anys matriculats per al 2019 són 8.028 més que en l'últim any del PP. "Un increment del 21% tot i la davallada de la natalitat en els darrers anys", va dir Soler, que va assegurar ser l'"enveja" de moltes autonomies.

L'assignatura pendent per a la Conselleria segueix sent les infraestructures escolars. Tot i que el departament de Marzà considera que en la millora de les escoles i instituts es progressa adequadament, la situació actual és que 12.000 alumnes, almenys, començaran el curs en barracons. Aquesta xifra representa 7.000 menys que quan el Botànic va arribar al govern.

Marzà va voler incidir en les "diferències" que hi ha entre els 19.000 alumnes en barracons que van trobar quan van arribar a la Conselleria –8.000 d'ells en escoles íntegres de barracons– i els 12.000 actuals. Segons va explicar, "ara cap escola està formada per barracons de manera estructural i sense cap planificació de futur de tindre aules dignes". Va recordar que dels 26 centres íntegrament en barracons heretats, ja n'hi ha 13 construïts i que en els últims mesos s'han acabat 7 nous centres que permetran a 2.019 alumnes iniciar dilluns el curs en aules d'obra i no, en barracons.

En aquest punt, a més de recordar les obres de millora que s'estan fent en molts centres a través del Pla Edificant que s'executa de la mà dels ajuntaments, Marzà –i també el socialista Soler– van reivindicar la necessitat d'un millor finançament per a poder accelerar el pla per a traure l'alumnat d'aules prefabricades. "Si tot açò ho hem pogut fer amb l'infrafinançament que patim, imagineu què podríem fer amb els diners que ens pertoquen", va assenyalar Marzà.

Retencions de crèdit

Marzà també va ser preguntat pels ajusts que la Generalitat haurà de fer per la falta de finançament procedent de l'Estat. El conseller va rebutjar de front fer qualsevol retallada per culpa que el govern espanyol no transferisca les bestretes de la liquidació del sistema de finançament, ja que es tracta de diners dels valencians que ja van ser recaptats. "El govern espanyol pot estar en funcions però els valencians no ho estem", va dir Marzà, qui va reiterar que no es farà cap retallada.

El departament el que sí que prepara és un informe per a enviar a Hisenda amb els imports d'aquelles partides que es preveu que no s'executaran al 100%. Aquests imports se sumarien per a arribar als 438 milions d'euros que la Generalitat tenia previst ingressar i que finalment no tindrà per la falta de Pressuposts Generals de l'Estat.

Segons fonts de Conselleria, Educació no farà cap retallada sinó "alguna retenció de crèdit". És a dir, que si d'una partida no executa el 100%, en lloc de transferir aquesta quantitat a una altra, es retindrà. Els capítols del pressupost d'Educació més susceptibles de patir aquestes retencions de crèdit són el 6 i el 7, que són els que recullen les inversions en infraestructures escolar. En les obres que depenen directament de la Conselleria i de les del Pla Edificant es podrà escometre una retenció de crèdit perquè "les obres no sempre van al ritme previst i n'hi ha algunes que no s'ha executat tot el pressupost previst", expliquen fonts d'Educació.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next