Les autonomies amb llengua pròpia advoquen per la cooficialitat basada en l'"acord i la convivència lingüística"

Els representants dels governs basc, valencià, gallec, català, navarrés i balear subratllen el seu "compromís de continuar treballant per una política lingüística eficaç"
20 novembre 2019 13:12h
Els representants autonòmics "comparteixen la perspectiva de multilingüisme, respecte mutu i acció decidida en favor de les llengües en situació de major feblesa". / IREKIA

VALÈNCIA/BILBAO (EP). La Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística, en la qual participen els governs d'Euskadi, el País Valencià, Galícia, Catalunya, Navarra i les Illes Balears, ha reivindicat a Bilbao l'impuls a les llengües cooficials sobre la base de l'"acord i la convivència lingüística", segons ha informat el Departament de Cultura i Política Lingüística.

La comissió ha celebrat aquest dimecres en l'Arxiu Històric d'Euskadi, a Bilbao, la reunió ordinària anual. L'objectiu d'aquesta sessió ha sigut abordar diferents temes d'interés per a les polítiques lingüístiques de les seues respectives autonomies, així com dissenyar i coordinar accions conjuntes de promoció de les seues llengües pròpies.

En aquesta sessió, els governs de les sis autonomies amb llengües cooficials han acordat una declaració en la qual subratllen el seu "compromís de continuar treballant per una política lingüística eficaç", sobre la base de l'"acord i la convivència lingüística".

A la trobada han assistit el conseller de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, Bingen Zupiria; la viceconsellera de Política Lingüística del govern Basc, Miren Dobaran; el director de l'Institut Navarrés del Basc/Euskarabidea, Mikel Arregi; el secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Valentín García; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano.

Entre els temes tractats en la reunió han estat el pròxim informe de seguiment de l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries; l'habilitació directa de traductors jurats o les sol·licituds de traducció al Ministeri de Política Territorial i Oficina de les Llengües del govern espanyol; i la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en les sigles en anglés), en la qual participen conjuntament els governs.

També s'han abordat assumptes com el Pla d'impuls de les tecnologies del llenguatge i altres projectes europeus; els Premis Arquimedes del Ministeri d'Educació i Ciència; el Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat, que concedeixen els governs en el marc del Protocol, o el pla de treball conjunt per a l'any 2020.

Política lingüística eficaç i convivència lingüística

En el mateix acte, els representants autonòmics han fet pública la Declaració de Bilbao, en la qual recorden que comparteixen "la perspectiva de multilingüisme, respecte mutu i acció decidida en favor de les llengües en situació de major feblesa".

El text destaca que els governs autonòmics amb llengües pròpies, "des de diverses sensibilitats i opcions polítiques, actuen des del convenciment que la convivència entre les llengües i els seus parlants, el seu mutu coneixement i reconeixement, així com l'enriquiment recíproc, són valors del més profund calat democràtic".

Així mateix, han reivindicat el compromís de les respectives institucions de "continuar treballant per una política lingüística resolta i eficaç, construïda sobre l'acord i amb la convivència lingüística i social com a nord".

Protocol de col·laboració

L'any 2007, el govern basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia van signar el Protocol General de col·laboració en matèria de política lingüística, al qual posteriorment es van adherir el govern de les Illes Balear i, en 2017, la Generalitat Valenciana i el govern de Navarra. Constitueix el primer marc de col·laboració de totes les autonomies amb llengua pròpia que tenen estatus d'oficialitat en els termes establits en els corresponents estatuts d'autonomia.

El protocol fixa un marc general i una metodologia per al desenvolupament de la col·laboració mútua en matèria de comunicació, l'intercanvi d'informació relativa a estudis i investigacions per al seguiment de l'evolució sociolingüística, la difusió de les seues publicacions electròniques, els passos fets en l'àmbit dels drets lingüístics i les experiències d'implantació de plans lingüístics.

En matèria de terminologia, es preveu l'intercanvi d'informació sobre les metodologies i els processos de treball, els criteris per a la normalització terminològica, les estratègies de difusió i implantació de terminologies i mètodes de seguiment del nivell d'implantació.

Quant a la protecció i ús de les llengües oficials en l'àmbit de l'administració de l'Estat i de la UE, segons el text, es promourà que aquests adopten mesures i accions normatives i que es possibilite l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en les institucions.

Altres aspectes inclosos són l'àmbit socioeconòmic, l'ensenyament, les tecnologies de la informació i la comunicació, l'ús social de la llengua o la seua difusió internacional.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next