Els bancals de pedra seca amb cultiu d'oliva, d'ametla, de garrofa i de raïm busquen el reconeixement de la FAO

El territori diànic es caracteritza per agricultors que, en la majoria dels casos, conreen més d'un producte a la vegada; els llauradors tracten ara de revifar l'economia local des de la sostenibilitat i lluitar així contra l'abandonament de terres i la pèrdua d'un paisatge mil·lenari
26 novembre 2019 06:00h
Es tracta d'un paisatge "irrepetible" de bancals de pedra seca en el qual des de fa diverses generacions es cultiven varietats autòctones d'oliva, d'ametla i de raïm, així com de garrofa, cirera, perelló i, fins i tot, mel. / CEDIDA A DIARI LA VEU

VALÈNCIA. Els productors de les Muntanyes d'Alacant i de Diània comencen a prendre consciència de quines són les possibilitats de treballar plegats creant sinèrgies i posant en vàlua les seues tècniques tradicionals i sostenibles per tal que l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (la FAO) els reconega com a actors d'un Sistema Important de Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM); és a dir, com a generadors i conservadors d'un paisatge agrícola que combina biodiversitat amb un ecosistema resilient i amb un patrimoni cultural valuós. Així ho fan saber en un comunicat distribuït aquest dilluns.   

Es tracta d'un paisatge "irrepetible" de bancals de pedra seca en el qual des de fa diverses generacions es cultiven varietats autòctones d'oliva, d'ametla i de raïm, així com de garrofa, cirera, perelló i, fins i tot, mel.

Els llauradors, viticultors i productors de derivats d'aquestes matèries primeres, com és el cas de la rebosteria tradicional amb l'ametla, estan atents a l'evolució de projectes que, a poc a poc, van veient la llum. És el cas del grup de productors Olis de Diània o de la Carta del paisatge i la pedra seca de la Vall de Pop, promoguts pel Grup d'Acció Local Rural Muntanya d'Alacant (GALRMA). L'objectiu és anar aconseguint valor afegit en les produccions així com arguments de diferenciació que permetran la competitivitat comercial en el mercat actual mitjançant la valorització d'oficis tan tradicionals i tan lligats al patrimoni agrícola valencià.

El territori diànic es caracteritza per agricultors que, en la majoria dels casos, conreen més d'un producte a la vegada. És el cas de la cirera i de l'oli a la Vall de Gallinera, o de l'ametla, el garrofer i la vinya en territoris més costaners o més lligats a les valls d'interior. També es poden trobar dins d'aquest grup els emprenedors d'altres negocis lligats igualment a la terra, com és el cas de l'agroturisme.

Un component social i festiu

El llaurador que treballa en règim de minifundi i en parcel·les irregulars on el gruix de la superfície cultivable no pot mecanitzar-se aconsegueix un producte amb una clara especificitat i una unitat de producció irrepetible. Es tracta d'un paisatge i d'una manera de treballar la terra amb un component clarament lligat al territori i a les tradicions que conté un clar component social i, de vegades, festiu que enriqueix la cultura local. Per exemple, els mercats tradicionals, o les festes de la verema, de l'escaldà de la pansa o del batre.

En aquest sentit, els productors han regat una llavor que pot germinar en un gran projecte que aglutine tot el seu sistema productiu agrícola de forma sostenible; un espai que, en ser reconegut com a únic al món, contribuïsca a enriquir l'economia local lluitant contra l'abandonament rural que posa en perill la seua economia tradicional.

Aconseguir que el territori diànic esdevinga SIPAM permetrà revifar l'economia local d'aquests pobles des del respecte a uns trets identitaris i territorials, amb uns sistemes agrícoles ancestrals especialment singulars. Són uns sistemes basats en pràctiques sostenibles de gestió de recursos naturals adaptades a les particularitats del territori. Així doncs, aquesta proposta permet ataüllar un futur i un canvi generacional en agricultors que, amb professionalitat, es nodreixen de noves tècniques sostenibles que complementen les tradicionals.

En definitiva, paisatges extraordinaris de xicotets pobles de muntanya adaptats a la biodiversitat agrícola i capaços de ser sostenibles per ells mateixos, tot evitant la fugida dels més joves per manca de futur i l'abandonament de terres de cultiu i la consegüent pèrdua d'un paisatge agrícola mil·lenari.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

next