Béns immaterials

9 juliol 2019 06:00h
Foto: EFE

D'un temps ençà he observat com el llistat de béns culturals immaterials s'ha anat ampliant; el fet presenta un rellevant progrés en relació a les situacions passades, el tema, però, em planteja algunes reserves. Els elements bàsics han estat definits a les normes i molt especialment per la UNESCO, la qual ha vingut marcant els criteris de conservació, acompanyats per les declaracions de determinats béns com a Patrimoni de la Humanitat. Al nostre cas tenim un marc legal específic tant estatal com autonòmic, en concret és la nostra llei de 1998 que fa una enumeració d'aquelles manifestacions culturals no materials que pel seu valor cultural són dignes de protecció.

Doncs bé, tres breus consideracions: quant al plantejament com a atracció turística, algun excés d'expectatives, i finalment, el cas dels festejos taurins. L'esperit marcat per la UNESCO és la conservació, doncs bé, les circumstàncies a vegades fan que d'interés generat per atreure el turisme, com solució als problemes econòmics o despoblament, prevalga sobre la conservació, i això, pot afectar negativament o subvertir allò que es vol conservar.

També cal tindre cura en les peticions de declaració, puix no tot té la mateixa entitat o qualitat, pot haver-hi, i de fet no tot pot ser Patrimoni de la Humanitat, diferents diguem-ne categories. Seria aleshores recomanable una certa mesura, i no per això, renunciar a un cert reconeixement del nivell adient, sense que decepció o sensació d'haver perdut quelcom.

Finalment parlem de darrer "regal" que ens feu el darrer govern del PP. Vespres de la fallida electoral de la dreta, es va aprovar una modificació de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, en afegir a la relació de béns immaterials els festejos taurins. Les penyes taurines van eixir amb la seua, quatre anys abans ho havien intentat i no ho aconseguiren, en haver els preceptius informes consultius negatius, segurament, en aquest darrere intent, van obtindre el vistiplau d'entitats afins. Un tema d'aquest calat, controvertit, i sobre el qual hi ha posicions consistents en contra es resolgué amb facilitat i sense que ens adonarem gran part dels ciutadans.

En la temàtica que ens ocupa manca un debat a fons, no limitat als àmbits de la política o l'administració. Dies enrere vaig assistir a una conferència al Consell Valencià de Cultura, durant la qual un professor, gran expert en la matèria, entre altres qüestions feu relleu de la complexitat del tema, la qual cosa implicaria un ampli debat ciutadà i tècnic, així com els buits existents. Una bona iniciativa, la qual, de nou, evidencià la poca atenció que les nostres institucions de poder donen a aquestes preocupacions, ja que a la sala on es donà la conferència no vaig veure cap responsable públic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next