Bombas Gens desmitifica la icona occidental del turista japonés amb càmera de fotos

El Centre d'Art de Marxalenes presenta 'La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke', la major retrospectiva nipona que s'ha fet a Europa
23 febrer 2019 06:00h
La mostra es podrà visitar al Centre d'Art des del 22 de febrer de 2019 fins al 2 de febrer de 2020. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. Centenars de nipons inunden les ciutats amb la seua inseparable càmera de fotos. Busquen una instantània realista, del monument o d'un posat familiar. Rere eixa icona occidentalitzada hi ha tota una contracultura de la fotografia japonesa els orígens de la qual cal trobar-los en els anys posteriors a la II Guerra Mundial al país del sol naixent. 

Entre els anys 1957 i 1972 el Japó va viure una transformació radical del llenguatge fotogràfic gràcies a quatre generacions de fotògrafs alguns dels quals van formar part de l'Agència VIVO –inspirada en l'agència Magnum Photos– i altres –com Takuma Nakahira, Koji Taki, Takihiko Okada, Yutaka Takanashi i Daido Moriyama– van llançar la revista Provoke, una publicació que no va transcendir aleshores, però que, ara, 51 anys després, està considerada un símbol revolucionari de la fotografia.

Bombas Gens desmitifica la icona occidental del turista japonés amb càmera de fotos amb l'exposició La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke, una mostra amb 481 peces fotogràfiques provinents de la col·lecció de la Fundació Per Amor a l'Art excepte unes poques imatges que han cedit el Museum of Yokohama Urban History i la Colección INELCOM Arte Contemporanio. Així, al Centre d'Art de Marxalenes es pot veure des del 22 de febrer del 2019 fins al 2 de febrer del 2020 la retrospectiva més gran que s'ha fet a Europa sobre la fotografia japonesa, que va canviar la manera de mirar la ciutat i el seu context social.

La Fundació Per Amor a l'Art va començar a adquirir fotografies japoneses el 2012, encara que "la idea no era fer una col·lecció d'art fotogràfic japonés", va indicar aquest divendres el director de la col·lecció, Vicent Todolí. La institució que presideix Susana Lloret va començar adquirint fotos de Tomatsu i Moriyama i ara ho té pràcticament tot. 

Fa sis anys, ni molts dels fotògrafs que integren el fons ni tan sols la revista Provoke eren un icona internacional. Era una publicació quasi desapercebuda i algunes de les imatges dels fotògrafs nipons més coneguts es mostraven als Estats Units de manera aïllada, sovint fora de context i, clar, "una obra d'art sola no significa res", va repetir, com en altres ocasions, Vicent Todolí. El director artístic va encertar en el clau. Una foto va dur a una altra; després, a l'Agència VIVO, i, finalment, els tres números de la revista. "Hui seria impossible adquirir-la", va reconéixer Todolí. A penes queden originals de les fotografies d'aquells anys i la cotització per les peces s'ha disparat, va apuntar el responsable artístic del fons. "Aquesta possibilitat de col·leccionisme en profunditat és el que ens fa diferents", va destacar Todolí.

Les fotografies mostren els canvis que va sofrir Tòquio arran de la 'colonització' ianqui posterior a la Segona Guerra Mundial. Els autors, però, volien trencar amb la mirada del fotoperiodista per a dirigir els objectius cap a altres punts de la societat nipona. Ara, cinc dècades després, els fotògrafs acaben convertint-se, tot i la renúncia inicial, en documentalistes gràfics de la transformació social i política de la capital del Japó, sobretot, arran de la caiguda de les dues bombes atòmiques i la instal·lació de les bases nord-americanes a l'illa del Pacífic. 

"La foscor de les imatges, els carrers, els bars nocturns, la influència del cinema independent i la prostitució –en auge a causa de la presència dels soldats nord-americans–" són alguns dels trets de les fotografies, va destacar Todolí. Això no obstant, la retrospectiva abarca les mirades de quatre generacions de fotògrafs "cadascuna de les quals intenta superar l'anterior o fer una crítica del que havien fet els predecessors", va explicar Nuria Enguita, qui, junt amb Todolí, comissaria l'exposició.

Toyoko Tokiwa va participar en l'exposició Els ulls de deu el 1957, una mostra que va donar lloc a la creació, junt amb altres sis fotògrafs, de l'Agència VIVO, amb la qual es "distanciaran del fotoperiodisme", per a "superar el realisme" dels reporters gràfics, va explicar Enguita. Després de la guerra "tots no podien estar feliços", va destacar la també directora de Bombas Gens. Les càmeres de Tokiwa, junt amb les d'Eikoh Hosoe, Shomei Tomatsu, Kikuji Kawada, Akira Satõ, Ikko Narahara i Akiro Tanno, "miren unes altres realitats". "Per a ells, la foto no només documenta sinó que ha de ser un mitjà d'expressió", va explicar la comissària.

Provoke, pioners del 'Do it yourself'

El llegat d'aquest conjunt de fotògrafs són "els fanzines" i, fins i tot, el "Do it yourself", va destacar Vicent Todolí sobre aquestes generacions d'artistes, revistes i fotollibres. "Van legitimar les coses mal fetes, però que, realment, estaven ben fetes", va puntualitzar el director artístic de la Fundació.

La revista Provoke va suposar el 1968 una sacsejada del llenguatge de la fotografia. Fundada per Takuma Nakihira i Koji Taki junt amb Takahiko Okada i Yutaka Takanashi més la incorporació a partir del segon número de Daido Moriyama, la publicació va fer èmfasi en l'estil are-bure-boke –granulós, borrós i desenfocat– per a aportar noves perspectives i reflexionar sobre les relacions entre el llenguatge i la imatge, entre l'art i la resistència política –tots ells eren políticament esquerrans i opositors al capitalisme imposat pels EUA després de la II Guerra Mundial sobre l'illa–, que entenien la fotografia com un llenguatge alternatiu. "Per a ells anar a una manifestació era una opció personal" a la qual no necessàriament acudien amb les càmeres per a recollir, talment faria un fotoperiodista, la realitat de la revolta. "És pot dir que Provoke és el punk de la fotografia japonesa", va resumir Todolí.

"La fotografia icònica no existeix per a ells. Allò icònic és el llibre i no una única foto", va defensar el comissari. "Eren fotògrafs agitadors i catalitzadors", va apuntar, per la seua part, Nuria Enguita. Al remat, amb les seues càmeres penjades al coll, van fer de la fotografia "un mode de llibertat i d'autoexpressió", va defensar la comissària.

Junt amb l'exposició La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke, la Fundació Per Amor a l'Art ha copublicat junt amb La Fábrica un catàleg amb dos assaigs dels experts en aquesta fotografia japonesa contracultural, a càrrec d'Akihito Yasumi i Miryam Sas. La nord-americana, experta en l'univers de la revista Provoke i els cànons estètics que  generaren, oferirà una conferència a Bombas Gens dins del marc de l'exposició i visites guiades per la major mostra d'aquesta temàtica que s'ha fet a Europa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next