Caça de bruixes: la massacre que inicià les bases del patriarcat

21 maig 2019 06:00h

La bruixeria fou perseguida i castigada amb la pena de mort arreu d'Europa entre els segles XVI i XVIII, de manera que es va arribar a un nombre estimat de 200.000 dones assassinades. La fase més intensa va tindre lloc entre 1580 i 1630, durant el declivi del feudalisme, l'auge del mercantilisme capitalista i l'increment de les migracions i el treball assalariat. És a dir, aquests judicis no foren reminiscències dels temps medievals, sinó part del projecte d'expansió del capitalisme.

La caça de bruixes coincideix en el temps amb l'establiment de les bases del capitalisme global, així com amb l'exacerbació de les diferències camp-ciutat, la privatització de les terres i l'augment de la divisió sexual del treball. El segle XVI marcà un empitjorament de les condicions de vida assolides al segle anterior, a causa de la pèrdua dels mitjans de subsistència i dels drets d'ús de la terra comunal, la qual cosa va comportar el naixement de revoltes camperoles i de classe que foren violentament aixafades. D'igual manera, es van estendre la fam i la pobresa, de manera que van augmentar els grups d'immigrants del camp a la ciutat i els vagabunds, que foren durament perseguits per diferents lleis que criminalitzaven la pobresa.

Pel que fa a les dones, van començar a ser apartades del món laboral assalariat i reduïdes a l'esfera domèstica, i també van ser excloses de les àrees de coneixement i poder que representaven les incipients universitats i carreres professionals. La divisió sexual del treball que s'establí era una relació de poder que servia com a pilar fonamental per al desenvolupament del capitalisme. A més, es van introduir canvis legals que limitaren els drets de les dones per a heretar terres o propietats, gestionar cap activitat econòmica, fer contractes legals i fins i tot, en alguns casos, viure soles. Tot això forçà moltes d'elles a abandonar les seues terres i les convertí en pobres i rodamons.

Aquest és el context en què hem de situar la caça de bruixes i entendre-la com un dels mecanismes per a controlar i sotmetre les dones, la independència social i econòmica de les quals suposava una amenaça per al poder emergent. Així, mentre les dones eren excloses de la vida social i econòmica, la ridiculització i la violència eren utilitzades per reforçar i justificar les noves relacions de gènere.

Un dels efectes més clars de la caça de bruixes fou el canvi en la visió de la sexualitat de les dones. En la majoria dels judicis les dones eren acusades de delictes sexuals. La demonització de la sexualitat independent i no procreativa de les dones proporcionà la base per al desenvolupament de la família nuclear, on la dona era propietat del marit. La construcció de l'esposa i mare serveix molt bé al mode de producció capitalista, en proporcionar cuidadores i treballadores gratuïtes.

Un altre tema recurrent als judicis per bruixeria era la qüestió de la salut. Tot el treball relacionat amb la salut sexual –l'ajuda en els parts, l'anticoncepció i els avortaments– va ser condemnat. Així, l'habilitat de les dones per a controlar la seua reproducció fou fortament disminuïda i les matrones foren excloses dels parts. Això responia a l'interés del capital i l'Estat de controlar la natalitat, ja que necessitaven treballadors, i a la nova forma d'entendre el cos com una màquina que devia ser útil per al sistema i, per tant, controlada.

El coneixement és poder, i el poder sobre el cos femení havia estat fins llavors en mans de les dones de classe treballadora i pageses. El monopoli sobre la pràctica i la teoria de la salut sexual –i per tant sobre els cossos– estava sent contestat. Tot tenia a veure amb el control dels cossos; la caça de bruixes expropià les dones dels seus cossos.

Un tercer pilar fonamental en els judicis era la persecució de les revoltes en contra del preu del menjar. I és que aquells tenien com a objectiu les dones rebels i els grups que formaven part de la resistència de classe que s'estava generant contra la reestructuració econòmica; a més, serviren per a expropiar les propietats de les dones solteres i viudes. La caça de bruixes fou, en part, una ofensiva de les classes dominants que responia a la lluita de classes i a la crisi d'acumulació que havien patit les classes benestants. 

Hem d'entendre que, lluny dels estereotips que la història oficial i la cultura popular ens han fet creure, els aquelarres no eren cultes religiosos al dimoni, sinó grups clandestins de dones dissidents (o grups mixts) que havien estat privats dels seus drets. Però la campanya contra les dones debilità la resistència dels llauradors europeus contra la noblesa i l'Estat. Les comunitats van ser desposseïdes de les dones més independents, fortes i rebels, que podrien haver servit com a model i haver liderat de nou les lluites.

Els atacs contra les dones foren summament cruels, sistemàtics, organitzats i coordinats. Els judicis –que no eren més que una farsa– i les execucions –a les quals tota la comunitat estava obligada a assistir– constituïren només la part més visible i extrema de la persecució contra les dones. La tortura, l'adoctrinament i la construcció d'estereotips demonitzats de les bruixes (que encara continuen avui en dia) a través de les obres de teatre, pintures, poemes i textos religiosos de l'època ajudaren a estendre un règim de terror.

En definitiva, la caça de bruixes fou un mecanisme emprat pel capitalisme emergent per a aconseguir alguns dels seus objectius: la divisió sexual del treball; la privatització i expropiació de terres; la imposició de la disciplina del treball capitalista; la formació del proletariat, i les divisions de gènere de les classes treballadora i camperola, cosa que va ajudar a trencar les resistències. A més, va permetre la implantació de la visió de les dones com a sexe dèbil i la seua exclusió dels àmbits d'influència econòmica, social, política i cultural. D'igual manera, fomentà l'alienació respecte dels nostres cossos i, especialment, l'alienació respecte a la nostra capacitat reproductiva.

Hem de deixar de trivialitzar la caça de bruixes i abolir les idees preconcebudes que ens fan pensar que era una característica de l'Edat Mitjana, pròpia de societats ancestrals i endarrerides. En realitat, era un sistema organitzat des de les cúpules del poder per excloure les dones d'elles que va tindre lloc amb el sorgiment del capitalisme. El fet que es tractara d'un fenomen tan àmpliament estés geogràficament i que va sotmetre centenars de milers de dones ha de fer que ens adonem que el motiu és que les dones representaven un desafiament per a l'estructura de poder. No tenia res a veure amb rituals folklòrics; va ser una autèntica massacre.

És important saber-ho, estudiar-ho i recorda-ho, perquè aquells actes cruels continuen tenint reminiscències tants segles després. L'exclusió de les dones de l'esfera pública posada en marxa en aquell període encara té ressons en el present. Les actuals relacions home-dona beuen d'aquell fenomen. La forma actual del patriarcat va ser engendrada en els orígens del capitalisme.

-------------------------

Si voleu ampliar informació sobre la caça de bruixes, consulteu Federici, Silvia, (2018): Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva, Barcelona, Virus Editorial.

Rosella Alonso Frau

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next