CaixaBank va seguir fent les transferències de l'EMT a la Xina tot i haver-hi detectat irregularitats

Un empleat de l'entitat bancària explica al jutjat que es va autoritzar l'operació sense els documents requerits perquè era "el procediment habitual" amb clients institucionals
15 novembre 2019 06:00h
El treballador assegura que es van autoritzar tot i no tindre els documents perquè era "el procediment habitual per a treballar amb clients institucionals". / CAIXABANK EUROPA PRESS

VALÈNCIA. CaixaBank, l'entitat bancària que gestionava els compte en el qual es va produir el frau de quatre milions d'euros a l'Empresa Municipal de Transports de València (EMT), coneixia que s'estava produint algun tipus d'"anomalia" en les transferències que ordenava la treballadora acomiadada i excap de gestió de l'empresa, Celia Zafra. Tot i això, l'entitat bancària va seguir fent les transferències sense que s'hagueren aportat els documents originals que eren requerits per a efectuar els huit pagaments que, de manera periòdica, es van realitzar a una empresa ubicada a la Xina.

Així es desprén de la declaració prestada davant el jutge pel treballador de CaixaBank responsable de gestionar el compte que l'empresa de transport té en aquesta entitat. L'empleat, J.M.G.R., va acudir aquest dijous al jutjat d'instrucció número 18 en qualitat de testimoni del cas del frau de l'EMT. De la seua declaració, segons consta a Diari La Veu, s'evidencia que el banc podria haver evitat, com a mínim, tres de les huit transferències que van provocar la fugida de diners de l'empresa municipal. En concret, els pagaments ordenats entre els dies 17 i 20 de setembre es van fer quan les alarmes en CaixaBank ja havien saltat. El treballador assegura que es van autoritzar tot i no tindre els documents originals –les firmes i les cartes de pagament– perquè era "el procediment habitual per a treballar amb clients institucionals".

De fet, va ser aquest dia 17 quan el treballador J.M.G.R., alertat pel sistema de control del banc, va començar a gestionar directament les transferències de l'empresa municipal. Segons va explicar el gestor del compte de l'EMT en seu judicial, fins a eixe moment les transferències es van ordenar a través del suport operatiu de CaixaBank –anomenat SOBI– des del qual es tramiten gran part de les operacions de les institucions. Per tant, tot i que l'empleat era qui gestionava els comptes de l'empresa, el procediment habitual era que es tramitaren pel SOBI.

A més, quan es va fer la primera de les transferències, el treballador que va prestar declaració estava de vacances. No es va incorporar fins al dia 9 –i no el dia 16, com afirma la treballadora en la seua declaració– i no va ser fins a la sisena transferència del dia 17 de setembre quan es va assabentar de les operacions que estaven tenint lloc al si de l'empresa. Va ser en aquest moment quan es va posar en contacte amb Celia Zafra, la cap d'administració de l'empresa, per a advertir-la que li havia arribat una alerta per correu electrònic del sistema SOBI. En concret, en la declaració, el treballador de CaixaBank afirma que "no està segur, però que el correu parlava d'una anomalia amb el document que havia facilitat el client".

Davant aquesta notificació, el treballador va tractar de posar-se en contacte amb la cap de gestió, María Rayón, qui estava de baixa i no va agafar el telèfon de l'empresa. Davant això, va contactar amb Celia Zafra, qui el va informar que ja s'havien cursat cinc transferències i que volia ordenar una sisena. El gestor de CaixaBank també assegura que, en aquesta telefonada, Zafra li va comunicar que l'operació era per a "l'adquisició d'una companyia". En la conversa, J.M.G.R. li va demanar els originals de les cartes de pagament, a la qual cosa ella li va dir que no hi havia cap problema.

"Procediment habitual" 

Tot i això, Zafra no va enviar cap dels documents requerits per CaixaBank i el treballador va continuar autoritzant les tres transferències que van tindre lloc del 17 al 20 de setembre. Segons es desprén de la seua declaració, va gestionar altres transferències "posteriors a les del 17 sense que s'hagueren aportat els originals ni tan sols de la primera operació". El treballador s'escuda que ho va fer així perquè "és el procediment habitual per a treballar amb els clients institucionals" i que tenia "confiança que l'EMT i, en concret, Celia Zafra li facilitaria les cartes de pagament originals". Entre el 17 i el 20 ambdós es van intercanviar diversos correus electrònics amb la petició de documentació per part de l'entitat bancària, en els quals estava en còpia Maria Rayón –la cap de gestió que estava de baixa–. El primer, el dia 17, per a fer la petició per correu electrònic. Segons els protocols, el client ha de dur els originals al banc, cosa que Zafra no va fer tot i la petició del gestor. 

El dia 18, el gestor de CaixaBank va tornar a telefonar per a verificar les dades d'una transferència més –la setena–. És en aquesta conversa quan Zafra li va revelar a J.M.G.R que el conjunt de l'operació era, segons la treballadora, confidencial. El dia 20 van tornar a parlar, també amb l'objectiu de verificar la transferència. "Aquesta, la huitena, serà l'última", li va explica Zafra. El gestor de CaixaBank també li va reiterar que necessitava la documentació "que sustente aquestes transferències". En aquell moment li ho va demanar no com una "exigència", sinó com una petició per a "poder tindre més seguretat" que s'estava realitzant una operació, segons la seua declaració.

Ara bé, segons la transcripció, la declaració de l'empleat de CaixaBank no deixa molt clar quan va tindre notificació formal de les irregularitats en les transferències. Si bé assenyala que el dia 17 va rebre un primer correu que anotava una "anomalia", en altra pregunta diu que és el dia 20 quan li va saltar una alarma del sistema bancari advertint s'havien estat realitzant transferències internacionals i que, per tant, necessitava de les factures originals per a tindre un seguiment en l'activitat.

És aleshores quan va enviar un nou correu a Zafra demanant que l'EMT emplenara el model 5433 –referent al blanqueig de capitals– i "exigint" la documentació que sustentara les transferències. Segons fonts coneixedores del cas, Zafra li va enviar el model i les cartes de pagament, però amb la signatura falsificada. Ara bé, segons indica la seua declaració, el treballador "no va comentar res a Celia Zafra sobre que la signatura de la carta de pagament no coincidia amb el DNI que tenien". 

El dilluns següent, el dia 23, al treballador de CaixaBank li va arribar un correu de Zafra ordenant una nova transferència, amb una nova carta de pagament i una factura. Però J.M.G.R. ja no va ordenar la transferència. Segons les seues paraules, per a estar comprant una empresa, en els documents apareixien "faltes de consistència". "No hi havia segell, no hi havia factures", assenyala.

En aquest moment, el gestor va decidir contactar per última vegada amb Celia Zafra i li va dir que volia parlar amb Maria Rayón. Zafra va remetre a Rayón però la cap de gestió no contestava. En aquell moment, l'empleat del banc va decidir contactar directament amb el gerent de l'EMT València, Josep Enric García Alemany, a qui va notificar l'operació. Alemany va denegar fer qualsevol pagament, "sorprés" –segons paraules del testimoni– pel relat del treballador de CaixaBank. Era 23 de setembre i tres dies més tard el frau es faria públic. 

Una alerta que arriba tard

En la declaració judicial, el treballador explica que no sap si, prèviament a l'alerta que va rebre el treballador del dia 17 procedent del SOBI, els altres treballadors que havien intervingut prèviament en l'operativa havien rebut també algun tipus de notificació per anomalies. El que assegura és que ell sí que la va rebre el dia 17. El treballador, a més, afirma davant el jutge que no pot contestar perquè en les altres cinc transferències prèvies al dia 17 no es van reclamar les anteriors. També explica que el protocol habitual de CaixaBank no indica l'obligació de demanar la factura que sustenta una transferència.

El que sí va sobtar en l'entitat bancària és que es realitzaren unes transferències de caràcter internacional. Segons explica J.M.G.R, a ell no li constava que l'EMT haguera realitzat pagaments mitjançant transferència internacional. No obstant això, sí que s'havien tramitat altres tipus de pagaments a través de correu electrònic amb una carta o ordre de pagament. Aquesta fórmula que utilitzava Zafra no era poc habitual. 

El director gerent i la cap de gestió havien entrat a la banca electrònica

El gestor del banc també va assegurar en qualitat de testimoni que el gerent de l'EMT va entrar en la banca electrònica en els mateixos dies que s'estaven produint els pagaments fraudulents. També ho va fer la cap de gestió Maria Rayón –quan estava de baixa–, una informació que va deixar caure el president de l'entitat, Giuseppe Grezzi, al ple de l'Ajuntament. En principi, els dos responsables de l'entitat que tenien la signatura en els documents de l'empresa pública van entrar a la banca electrònica per a ordenar una transferència de pagament de proveïdors per un valor de 600.000 euros. Tot i que van entrar al servidor, des de l'EMT s'explica que ordenar aquest pagament no implica veure els moviments del compte.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next