Califòrnia, a fosques i en flames

30 octubre 2019 06:00h

El foc de tardor a Califòrnia no és nou. Aquesta estació acumula la sequedat de molts mesos sense pluja, acumula dies molt calorosos que baixen la humitat relativa de l’ambient, acumula vents de molta intensitat. Els llavis es tallen de només passejar pel carrer. Una amiga que viu a prop de Sacramento m’escriu: “Welcome to fire season (benvingut a la temporada de focs)”. Els focs no són una conseqüència del canvi climàtic. L’augment en la seua freqüència i en la seua voracitat destructora, en canvi, sí que ho és. Un dels detonants d’aquests focs són les espurnes generades per les línies elèctriques que recorren el territori californià

Pacific Gas and Electricity (PG&E), la companyia que s’encarrega d’operar el sistema elèctric, ha estat condemnada per diversos focs causats en 2017 i 2018. Les línies de transport i distribució elèctriques van calar foc als arbres que hi havia al voltant d’elles. Uns boscs que esdevenen caixes de mistos al costat d’unes línies amb un manteniment que deixa molt que desitjar. Precisament aquest dubtós manteniment i la falta de seguretat de les línies ha comportat que la companyia haguera de declarar-se en fallida per les indemnitzacions de 30.000 milions de dòlars que ha d’afrontar com a responsable dels focs.

Quan en 2019 el risc d’incendis ha tornat a aparèixer, la por a causar nous incendis ha dut PG&E a recórrer al mecanisme de Public Safety Power Shutoffs (talls de subministrament per garantir la seguretat pública). Entre la setmana passada i aquesta, col·legis, campus universitaris, organismes públics i empreses de la badia de San Francisco han tancat les seues portes. El professor de Standford, Michael Wara, va estimar les pèrdues en dos bilions de dòlars. A més, prop de 3 milions de persones del nord californià s’han quedat sense llum, alguns durant més de cinc dies.

PG&E du anys sent qüestionada i, aquesta vegada, sembla que les coses han superat molts límits. El governador demòcrata de Califòrnia, Gavin Newsom, ni tan sols tanca la porta a expropiar l’empresa. En declaracions, Newsom clamava que els talls de llum no es devien al canvi climàtic, que era una història de cobdícia, mala gestió i posar els beneficis per davant de les persones.

 

Hi ha molt d’això, de mala gestió, i molt més de posar l’interés dels accionistes per sobre de les inversions i el manteniment necessaris. També hi ha bastant de connivència amb una elit política que no ha actuat quan les coses eren ben bé conegudes. Pot tindre a veure que PG&E ha finançat campanyes electorals de 8 dels últims 10 governadors de Califòrnia, entre ells l’actual Newsom? També és una qüestió de nefastes polítiques de gestió forestal i d’habitatge, que han acabat amb milers de nous habitatges en zones d’alt risc d’incendi a causa dels preus desorbitats de l’àrea de la badia i la permissivitat estatal.

I ara, a les fosques, què fem?

No hi existeixen solucions màgiques a curt termini. El pèssim manteniment de les línies elèctriques i la situació financera de l’empresa compliquen inclús les intervencions públiques que haurien de responsabilitzar-se de les obligacions actuals. El que sembla clar és que la situació no pot continuar com ara, amb una empresa en règim de monopoli que ha gastat els seus beneficis a repartir dividends entre accionistes sense fer-se càrrec de les inversions necessàries. Sembla que els focs i els talls continuaran.

Llavors, què fer a mitjà i llarg termini? David Roberts ha fet un anàlisi de la problemàtica i advoca per potenciar la descentralització del sistema elèctric per tal d’assegurar un sistema que siga capaç d’adaptar-se a la nova tecnologia de menor escala, panels solars, bateries, vehicles elèctrics... Altres veus ja comencen a parlar de nacionalitzar i començar a assumir que les privatitzacions i desregulacions no han sigut capaces d’aportar els beneficis promesos. Ací, com a la major part dels problemes al segle XXI, les ciutats s’avancen als estats. San Francisco està municipalitzant la seua xarxa elèctrica seguint els passos de Sacramento.

Fa un mes vaig escriure d’alguns reptes que teníem en les infraestructures elèctriques, pensades i privatitzades al segle XX. Els impactes del canvi climàtic ja estan ací i necessitem reestructurar els nostres sistemes. Fer-los més resilients i innovadors, adaptar-nos i aprofitar les noves tecnologies descentralitzades existents, preparar-nos per a la revolució que ja està ací, buscar solucions de futur i no del segle passat. I tot això pensar-ho des d’un prisma de justícia social, perqu,è si no, la revolució es gestionarà com si imperés la llei de la jungla. Si no planifiquem aquesta evolució, quan l’any que ve a Califòrnia es torne a tallar la llum, les classes mitjanes i altes tindran plaques solars i bateries a les seues cases. Les classes treballadores patiran els talls, el ressò mediàtic haurà passat i les finestres d’oportunitat s’aniran tancant.

És en aquests moments quan les idees han d’estar preparades per a actuar. Hem d’evolucionar des d’un sistema centralitzat a un descentralitzat, des de la concentració de la generació energètica a les petites propietats, dels monopolis privats nacionals al control públic municipal i del bonus dels inversors al bé comú.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next