La campanya citrícola acaba amb 700.000 tones de fruita sense comercialitzar

La Unió de Llauradors assegura que els productors han ingressat 279 milions d'euros menys que l'any passat
15 juliol 2019 13:10h
La Unió assegura que part de les plagues que han afectat la collita provenen dels països de Mercosur i Sud-àfrica. / COMPROMÍS

VALÈNCIA. Els productors de cítrics valencians han ingressat 279 milions d'euros menys que l'any passat pel seu producte. La campanya citrícola 2018-2019 arriba a la seua fi i per a la Unió de Llauradors el "balanç no pot ser més descoratjador per als productors de la Comunitat Valenciana". Segons les xifres, els ingressos han baixat un 32% respecte de la passada campanya, que ja va ser negativa "perquè, a pesar que els productors van obtindre millors preus, l'important minvament de producció va incidir en la renda final i no va compensar una cosa per l'altra". També denuncien que vora 700.000 tones s'han quedat sense comercialitzar.

El secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris, lamenta en un comunicat que "la campanya va començar molt mal i acaba encara pitjor". "No ens valen excuses d'un augment important de collita perquè, tenint en compte la fruita que no ha eixit al mercat, el creixement de producció seria com a molt un 6% superior a la 2017-2018, que ja va ser una de les més baixes de les dues últimes dècades".

Segons l'informe realitzat per l'associació agrària, els ingressos en taronges han descendit en 151 milions (40%), 114 milions en mandarines (30%) i 13 milions en llimes (12%). De 874 milions d'ingressos per la venda de cítrics en la campanya 2017-2018 s'ha passat en aquesta a només 595. Les varietats que majors pèrdues han tingut són la taronja Lane Late amb 51 milions, taronja València Late amb 47 milions, llima Fina amb 33 milions, mandarina Clemenula amb 28 milions, taronja Navelina i mandarina Ortanique amb 25 milions.

Quasi 700.000 tones sense comercialitzar

La Unió alerta també sobre la quantitat de producció perduda que no s'ha pogut comercialitzar i que segons les seues dades és de quasi 700.000 tones sobre una producció de poc més de 4 milions. La fruita s'ha quedat sense vendre, d'una banda per les pluges torrencials d'octubre i novembre i,de l'altra, per calibres no comercials, però també per la saturació dels mercats a causa de les importacions. Només una xicoteta part –de prop de 12.000 tones– ha entrat finalment des del País Valencià en el mecanisme de retirada del Ministeri d'Agricultura.

Els preus percebuts pels productors han sigut de mitjana un 26% inferiors als de la campanya 2017-2018 –en mandarines un 30% i en taronges un 39% més baixos–. Tots els grups de cítrics han experimentat un descens de les cotitzacions en origen. 

El grup de taronges València ha experimentat una baixada del 56%; el de les Navel, un 40%; les mandarines híbrides (Clemenvilla i Ortanique), un 32%, i les Clemenules, un 26%. L'Ortanique és la que ha obtingut un preu mitjà més baix de totes, 0,12 euros/kg. En el costat contrari i malgrat haver baixat un 37%, la varietat millor pagada és l'Orri amb 0,59 euros/kg.

Circumstàncies agronòmiques i comercials

En l'àmbit agronòmic, la falta de pluges i les elevades temperatures de l'estiu van provocar un calibre xicotet de la fruita i un retard de dues setmanes en l'entrada de la collita de les varietats més primerenques, que va ocasionar que se solaparen amb les de la segona campanya. Encara que l'excusa dels baixos preus eren els calibres xicotets, la veritat és que la fruita xicoteta es quedava en l'arbre i la de major calibre es portava als magatzems, però sense augmentar el preu. 

Les pluges de tardor també van ocasionar en algunes comarques grans pèrdues, tant directes com de qualitat, però aquesta reducció de fruita en el mercat tampoc va ocasionar cap millora en els preus, perquè encara van baixar més.

Cal destacar de la campanya, a més, en relació amb el balanç comercial, la forta entrada de fruita procedent de països de l'hemisferi sud, fonamentalment de Sud-àfrica, en la primera part de la campanya, i al final de la mateixa principalment d'Egipte, el Marroc o Tunísia. Aquestes circumstàncies han provocat grans distorsions del mercat europeu, ja que l'augment de l'oferta no ha vingut acompanyat d'un increment del consum.

Propostes i mesures

En opinió de la Unió, les mesures portades a terme per part de les administracions per a resoldre aquesta crisi "han sigut escasses, poc efectives i amb pressupostos ridículs". Al seu parer, el govern espanyol "només ha concedit avals que suposen major endeutament". 

També asseguren que el procediment de retirada de fruita va arribar tard i malament i no va complir les perspectives previstes "perquè només es van retirar del mercat al final el 57% de la fruita prevista inicialment (28.000 tones sobre 50.000)", apunten. "La Generalitat ha anunciat ajudes de mínims per als productors, però ja a mitjan mes de juliol es desconeix quan es faran realitat les mateixes", lamenten.

La Unió explica que el desastre de la campanya "va propiciar la tornada de la interprofessional Intercitrus després de deu anys de letargia, però l'intent de ressuscitar-la ha sigut decebedor". "Excepte reunions i fotos, no ha sigut ni tan sols capaç de posar en marxa una campanya de promoció per a incentivar el consum de cítrics", critiquen.

Intercepció de plagues

Pel que fa a la intercepció de plagues de quarantena a la Unió Europea, el 72% d'elles va provindre el 2018 de quatre països –l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i Sud-àfrica–, els tres primers inclosos en l'acord Mercosur que ha de ser ratificat i l'últim ja amb un acord "beneficiós per als seus interessos" en vigor. El 92% de les intercepcions de plagues de la Phyllosticta citricarpa, causant del CBS o Guignardia, i el 88% de les de Thaumatotibia leucotreta, procedia d'aquests països, assegura La Unió.

next