És eixe mateix sistema electoral del transfuguisme a colp de talonari que va fer alcalde de Benidorm Eduardo Zaplana. El de la majoria perpètua de Rita Barberà i el del Cabanyal que resisteix. El de xusquers com Alberto Fabra, el d’amos del corral com Carlos Fabra i Alfons Rus. El dels brugals, gurtels i tot el que faça falta.
El que tan bé els ha anat durant quasi 40 anys, amb la barrera electoral del 5% i la regla d’Hont per a tots els ajuntaments de l’estat espanyol, com estableix la LOREG. Així, amb poc més del 20% del cens, han tingut còmodes majories per a requalificar camps fèrtils i espais naturals protegits malgrat que foren muntanyes, penya-segats, platges i marjals. S’han vist amb les mans lliures per a expropiar, requalificar i endeutar els ajuntaments sense cap mesura, per a unflar el globus sense parar i fugir amb el botí quan ha esclatat.
Ara que el seu vaixell ha perdut el control pels ràpids que el porten cap a les eleccions del 2015, el capità Rajoy diu que vol “regeneració democràtica”. Ja tenim altra amenaça fantasma del consell de ministres de divendres, altre gran treball per a la majoria absoluta pepera. La regeneració democràtica consisteix en fer-li un pegat al seu sistema electoral en forma de tupinada, ara que la democràcia es pot desbordar per la seua barrera del 5% i que la seua regla d’Hont els deixarà amb una o dos regidories a molts ajuntaments, grans i xicotets.
Parlen d’elecció directa de l’alcaldia com fan als Estats Units, i no diuen res de les funcions que hauria de tindre el Ple en eixe cas. Tampoc diuen res dels arreglets que ja li han fet a la cosa amb allò que anomenen “racionalització i sostenibilitat”, la reforma del 2013 a la llei de bases de règim local que permet les alcaldies, al capdavant de les seues juntes de govern local, aprovar-se pressupostos bianuals per damunt del Ple i contra el Ple. I moltes altres coses més.
Com si els hagueren trencat la muralla que els permetia governar amb uns pocs vots, ara ho volen fer amb unes poques representacions.
També s’haurà de vigilar el que fan amb eixos exemples de democràcia que són les diputacions provincials. Són un sistema de control de pressupostos i repartiment de càrrecs per elecció indirecta, amb més regla d’Hont i els partits judicials com a districtes electorals, on també voldran imposar la seua regeneració. Un gran motiu d’alegria per Alfons Rus, que aquesta vegada tindrà menys “complicacions” per a ser alcalde de Xàtiva i, de retruc, president de la Diputació.
Tornem a Almàssera. Si agafem com a referència les eleccions europees de 2015 i tenim en compte que faltarien candidatures locals com la CUP, el PP podria governar amb el 12% dels vots i aprovar-se un pressupost com el que s’han fet aquest any, per a acabar amb 5 de pròrrogues. Les 9 regidories dels altres partits podrien manifestar protocol·làriament el seu rebuig al Ple front a les 4 que donarien suport a l’alcaldia. El Ple ja no podria impulsar una moció de censura ni altres mesures d’equilibri i de canvi, i no seria més que un tràmit burocràtic.
És altre pas del règim posfranquista que ens porta més enllà del franquisme, fins als ajuntaments de la Restauració borbònica sota el control de Governació i més enllà. Altre pas desesperat contra l’autèntica regeneració democràtica, la ruptura democràtica que estem bastint al carrer. I, com no podia ser d’altra manera, ja han cridat al telèfon d’emergència que ha de posar en marxa “el PPSOE”.
El poble ja els ha dit prou, prou i prou, però no tenen cap intenció d’escoltar-lo. Com sempre, ens aboquen al carrer per a l’autèntica regeneració democràtica, i haurà de ser molt abans de les eleccions.
Jesús Frare
