Jordi Cruz, el problema no ets tu, és Catalunya

Per totes i tots és sabut que Espanya és un país de polèmiques. Viu del morbo que provoquen certes situacions que res tenen a veure amb allò que fan els polítics o amb allò altre que ens podria fer progressar. Aquí ens agrada més tafanejar sobre els futbolistes o sobre la vida amorosa de les actrius que posar-nos les piles per reclamar el que és nostre. 

I començo així l’article perquè estic fins a més amunt de l’últim pèl del cap per tot el que ocorre o, millor dit, per tot el que no ocorre. Doncs sí, perquè molt critiquem a les persones que ho diuen a viva veu però aquí tots pensem igual: som un país de pandereta. Vivim de les polèmiques que van sortint cada setmana i amb molta cura perquè mai saps quan et pot tocar a tu. Encara penso en qui serà l'assenyalat o l'assenyalada de la setmana que ve.

De tant en tant, dubte sobre si som 17 comunitats autònomes o simplement bombardegen Catalunya per plaer. No sabia que, de sobte, soles hi ha un cuiner al món. Ni tampoc tenia cura que ser basc era sinònim de representar ETA. Aquesta última, assenyalada per la polèmica que ha sortit aquesta setmana, és l’actriu anomenada Itziar Ituño que tant s’hi val si és o no bona actriu, però que, per ser basca i per sortir a una sèrie nacional “La casa de papel”, ja han fet veure els espectadors que la boicotejaran per un motiu que no sabrien dir. 

A mi m’agradaria reivindicar que posar a queixar-nos, perquè és l’única cosa que sabem fer bé els espanyols, ens queixem però de debò. Ara resulta que, si no ets cuiner, ja pots fer gratuïtament les teves pràctiques. Com que els altres sectors no sortim a la televisió, doncs que ens bombin. I com que, a més a més, no tenim repercussió mediàtica... 

Lectores i lectors, mai millor dit, “qui no plora, no mama”. Tant és així que tinc la sospita que el problema no és Jordi Cruz, ni els estudiants de pràctiques, ni tan sols el fer-les per a aprendre. Tinc la lleugera impressió que el problema el tenen amb Catalunya i amb la seva gent. 

Som tanta amenaça per a la gent espanyola? No importa si fem les coses bé o mal, no importa. A mi, personalment, ja em molesta posar la radio o llegir els periòdics i que simplement utilitzen el nom de Catalunya per a posar un titular morbós i que, com ratetes, l’altra gent comenci a criticar sense tindre motius.

Ja veus, Jordi, que el problema no ets tu, ni les teves amanides, ni tan sols que hi haja milers i milers d’estudiants fent treballs gratis a tot Espanya, el problema és que ets català. El problema és Catalunya.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat