Llibertat és reforçar l'educació pública

L'educació és un pilar fonamental per a avançar com a societat. Els qui estudien avui, demà seran els que facen funcionar aquest país. Però les últimes reformes educatives semblen més interessades a ideologitzar i mercantilizar l'educació que a millorar el nostre model educatiu i garantir el dret a l'educació per a tothom, sense distincions. El model educatiu actual no és el millor ni el que agrada la majoria. La LOMCE o Llei Wert ha sigut àmpliament criticada tant per la comunitat educativa com per experts en la matèria. Les dades deixen veure que estem a la cua d'Europa en matèria d'educació. Mentre no s'escolte l'opinió de la comunitat educativa, no tindrem un sistema educatiu que s'adapte a les necessitats dels i les estudiants i de la societat en general.

En les últimes setmanes s'ha generat molta revolada entorn de la qüestió de l'educació privada-concertada, arran de la decisió de la Conselleria d’Educació d'eliminar algunes línies concertades de batxillerat. No els ha faltat temps al Partit Popular i Ciutadans per a eixir en defensa de la llibertat d'ensenyament i la Constitució espanyola. L'article 27 de la Constitució consagra el dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament, és cert, però enlloc d'aquest article s'expressa que haja de finançar-se amb diners públics una xarxa educativa privada. Per tant, la llibertat d'elecció de centre estaria garantida amb escoles el finançament de les quals siga 100% públic i escoles privades que no perceben fons per part de l'administració. Per contra, el model educatiu “dual” que defensa la LOMCE i els escuders de la concertada és un model que només cerca privatitzar progressivament l'educació pública. És un model de privatització que ja s'ha aplicat en altres sectors, com el cas de la Sanitat Valenciana, que va començar amb concerts i va derivar en l'entrada de contractistes que directament es reparteixen diferents percentatges de cinc dels nostres hospitals. Els resultats ja els hem vist durant les últimes dècades: tancament de línies i col·legis públics, massificació d'aules, falta de finançament i de professorat, etc. No vaig veure llavors ningú del Partit Popular o Ciutadans posar el crit en el cel o manifestar-se contra aquestes retallades en educació. Sembla que quan les línies que es tanquen són 100% públiques no interessa defensar-les.

Darrere de la defensa d'aquest model educatiu i de la llibertat d'elecció dels pares i mares s'amaga perillosament una estratègia dels sectors més conservadors i elitistes per a començar a privatitzar l'educació pública. Açò queda constatat amb mesures com l'encariment de les taxes universitàries; el 3+2 i el Pla Bolonya; els contractes inestables per als professors universitaris; els préstecs bancaris per a pagar els estudis, que no són més que un parany del qual els joves no podran eixir en molt de temps, i les grans retallades educatives en pro d'una austeritat que no ha servit per res, excepte per a augmentar la desigualtat i la pobresa. No és la primera vegada que s'utilitza el discurs de la llibertat d'elecció de la majoria per a defensar, en el fons, els interessos d'uns pocs. Ja ens van intentar convèncer dels “avantatges” de la llibertat d'elecció quan van decidir liberalitzar el mercat de les elèctriques. On està la llibertat d'elecció de les famílies que no poden fer front al pagament de les factures de llum? A triar entre morir de fred o morir de fam? On se'n va la llibertat d'elecció quan et lleven la capacitat de viure dignament?

És necessari que el Consell elabore una planificació educativa d'acord amb la demanda real de les famílies, però en el sentit d'enfortir i ampliar la xarxa pública d'educació i que aquesta camine cap a uns millors resultats i a formar persones de manera integral amb una consciència crítica. El que no té sentit és tenir línies públiques buides mentre s'omplen les privades, pagant a més amb diners públics tots dos serveis, la qual cosa sens dubte és un balafiament de diners totalment absurd.

Per a fer-nos una idea, és com si algú ha d'operar-se. La seua intervenció la cobreix la sanitat pública, però resulta que aquesta persona vol ser operada en un hospital privat, perquè li agrada més o per qualsevol altre motiu. No tindria sentit que l'Estat li pagara la seua operació en un centre privat si pot ser operat de forma gratuïta en la sanitat pública. No té cap lògica, com tampoc la té mantenir línies concertades que podrien cobrir-se de sobres amb l'oferta pública.

Evidentment, ningú està a favor que desapareguen línies educatives, tot el contrari. No obstant açò, les línies que puguen ser oferides en centres públics, han d'oferir-se en centres públics i no en centres privats. El sistema educatiu actual ha d'abandonar totes les pràctiques obsoletes i segregacionistes, en pro d'un sistema educatiu de titularitat pública, ampli, laic, de qualitat, que arribe a tota la població, que garantisca la igualtat d'oportunitats tant en l'accés com en el procés d'ensenyament-aprenentatge i que enfortisca els llaços de la comunitat. Partint d'aquests principis, hauria de valorar-se la funció i la utilitat dels concerts educatius en l'actualitat. Però abans de res, l'educació ha de ser la mateixa per a tots i totes, d'una altra forma, no estarem garantint la igualtat d'oportunitats.

En definitiva, les polítiques educatives han d'anar encaminades a ampliar el finançament i enfortir el sistema públic. Perquè l'educació pública és l'única que pot garantir el dret a l'educació de qualitat per a tothom, sense discriminació i en igualtat de condicions.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat