Mitjans i situació del blaverisme

Un treball acadèmic que vaig realitzar no fa molt sobre els mitjans de comunicació valencians i la seua relació amb el blaverisme polític em va portar cap a una realitat que no m’havia plantejat abans, encara no s’ha publicat cap obra que explique minuciosament el que ha passat en els darrers anys en el País Valencià en la qüestió identitària però, sobretot, que reflexione sobre el que passarà. Ara tenim un govern de canvi que té com a prioritat tornar la dignitat furtada durant estos últims anys i que, a més, és el primer govern no anticatalanista en més de vint anys. La societat valenciana ha despertat d’aquell somni en què reposava i del que li havien dit de no eixir?

En el famós documental ​Del roig al blau es fa menció a una cosa molt significant: el fet que el blaverisme siga un moviment de reacció (de reacció al valencianisme modern) i que, com a tal, ha de morir. Bé, no podem afirmar que el blaverisme haja aconseguit els seus objectius. Les normes del Puig, Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia mai han sigut oficialitzades i, de fet, passen pel seu pitjor moment, en un ofegament econòmic i social fort. La Reial Acadèmia, en efecte, ha segellat la pau lingüística i reconegut les normes de l’AVL com a oficials.

D’una altra banda, els partits valencianistes tenen ara el govern i estan més forts que mai. Què queda del blaverisme després de la desaparició d’Unió Valenciana? Un Partit Popular que agita el seu fantasma quan es queda sense arguments polítics, ja que manquen d’un projecte de país per al poble valencià. També un cert diari que tots coneixem i òbviament una forta base social que lluny de les posicions dels anys noranta ara entén el blaverisme d’una forma sociològica, és a dir, com un discurs llunyà i que ja no gaudix de popularitat.

On va la societat valenciana i cap a on caminen els seus mitjans de comunicació? Els segons, segurament, hauran d’esperar a la primera, encara que el naixement de la nova televisió autonòmica À. pot ser esperançador en este sentit. El nostre poble camina cap a un retorn de la recuperació identitària? On acaba el poder de la premsa conservadora sense un poder fort que la sostinga? Sembla que l’anticatalanisme és un discurs esgotat i sense una base àmplia fruit d’anys de reivindicacions, de l’arribada d’un valencianisme social, de l’entrada de les noves generacions al tauler polític però, sobretot, del descobriment de la farsa amb la qual el PP gestionava els recursos de forma suposadament valencianista i que ara s’ha demostrat antivalenciana. El futur no està escrit. Vivim en un temps d’espera. Però també d’esperança, afegiria.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat