Veneçuela, la hipocresia infinita

No hi ha tema actual on es puga veure tant la hipocresia com en el conflicte de Veneçuela.  El nostre president ha dit que presentarà una proposta per a vetar l'accés de representants veneçolans a Espanya. M'estranya que no estiguen vetats ni els representants d'Aràbia Saudita, ni els de Mèxic, ni els de Hondures, ni els de Guinea equatorial, i podríem estar així tot el dia.

Veneçuela és un país amb una democràcia. Se'l pot acusar de tindre tocs caudillistas, de centrar la política en persones amb cert caràcter messiànic o molt idealitzades però es troben molt lluny de les dictadures teocèntriques a les quals sí que se'ls permet la entrada. Tampoc es dóna la informació del més destacat, en desconèixer el president per part de la oposició quan guanyà les eleccions, que intentava, des de la assemblea nacional, expulsar el president de la república. Tampoc que les competències que el suprem tilda de colp d'estat sols són per a poder continuar els contractes d'exportacions (hidrocarburs, etc.) 

Em dóna la sensació que, com diu la dita, "amb diners balla la gossa". També em sorprèn com està mediant-se el conflicte, donant tot el suport a una de les dos parts sense animar al diàleg. Qui d'aquestos amants de la democràcia s'ha pronunciat sobre l'atemptat a la policia veneçolana? "Tot el món està amb vosaltres", deia el president en un moment de cunyadisme extasiat. Jo em pregunte amb qui està el món. Amb els de les bombes? Està clar que cap dels dos bàndols està lliure de pecat, però no crec que aquest siga el camí a una solució.

Per ara l'únic que he vist és manipulació vergonyosa en les portades en un intent de transformar un atemptat en un atac policial. També he vist un suport desproporcionat a una persona que, després de convocar 48h de vaga, on ha hi hagut un atemptat i amb coneixement de sobra de l'ambient extrem de les vagues a Veneçuela, ha marxat a miami i no ha estat lluitant en primera fila. Al meu poble es diu tirar la pedra i amagar la mà. I el que no he vist és mediar entre els dos i buscar solucions consensuades.

Simplement els èxits aconseguits per Chávez en qüestions socials crec que fan el país mereixedor d'una millor solució però, com sempre, els interessos estan per davant. Ho vam vore a Líbia, a Xile i ara ho veurem a Veneçuela.

Jo considere que estan fent amant de la democràcia la gent que 18 anys enrere, en el caracaso, va donar suport al govern que va matar 3000 persones en una setmana, que no està buscant solucions raonables, solament paralitzar i intentar apoderar-se de la presidència il·legítimament, extasiats pel suport internacional. Cap camí tampoc per a Veneçuela és fàcil. És necessari un canvi però no el que els interessos internacionals dels poderosos intenten.

Com sempre, això queda en mans dels veneçolans i de ningú més i tota interferència en el conflicte que el dificulte hauria de ser condemnada.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat