El nuc gordià

Escric estes línies un dia després d'assistir, a Tous, a l'homenatge que li reteren tres pobles a Josep Lluís Doménech, acadèmic de l'AVL i moltes altres coses més: el mencionat Tous, Alberic i Xèrica. L'acte en si es va desenvolupar majorment en castellà, llengua pròpia de Tous, però amb intervencions esquitxades amb paràgrafs, comentaris i referències literàries en valencià dels i de les ponents, entre els quals hi figurava la filla de l'homenatjat. No és cap crítica, sinó un reconeixement a una normalitat lingüística sense complexos que no existeix en altres llocs de la geografia valenciana. De fet, després de l'homenatge, s'hi lliuraren uns premis literaris anuals, en valencià i en castellà, que posseeixen un fort arrelament i molt bona acollida a Tous.

He fet servir este preàmbul per situar-me al rovell de la qüestió que no és cap altra que preguntar-me si algun dia serem capaços de deslligar el nuc gordià de la diversitat lingüística i cultural del nostre país. Pregunta que no confie a respondre ni crec que es conteste per si mateixa, però que està condicionada per una atmosfera sota pressió que dificulta la cohesió social dels valencians i valencianes, la vertebració territorial, el finançament autonòmic i, sobretot, les decisions polítiques amb brúixola a la mà, factors importants per desfer este nuc tan enrevessat.

Les reaccions contràries a l'aplicació del Decret de Plurilingüisme són un clar símptoma de la situació social del nostre país i una instantània del resultat de la manipulació política a què es dedica amb cor i fetge l'oposició parlamentària, única via que utilitza per a exercir la seua acció política.

Amb anterioritat al decret, l'aplicació de la LUEV, la Llei d'Ús i Ensenyament en Valencià de 1983, va provocar uns efectes col·laterals que es traduïren en un creixement de teixit social al voltant de l'experiència educativa bilingüe, però no va comptar amb l'evolució esperada, sinó que es va encallar en un procés de fossilització desacceleradora. A una primera etapa de tebior en l'aplicació de la LUEV, sota el govern socialista, li va seguir una altra en què el partit polític que ens ha governat durant quasi un quart de segle i que ha sigut la causa de la ruïna del nostre país, el PP, ha sabut traure resquit al vell discurs de la batalla de València per tal de mantindre latent la conflictivitat social, alimentar l'odi cap a un valencià minoritzat, fracturar el territori i despersonalitzar tots els valencians i valencianes, tant se val la llengua que parlaren.

El Decret de Plurilingüisme de l'actual govern valencià és una passa endavant per tractar de normalitzar la convivència lingüística entre valencians i valencianes que fan servir les dues llengües oficials del país, fent-ne créixer el seu coneixement, garantint-ne les competències professionals i potenciant-ne la igualtat lingüística. En contrast amb este plantejament polític inicial que busca unes repercussions socials i culturals, si no immediates sí significatives, les reivindicacions dels sectors i institucions mobilitzats pel PP, amb eslògans molt grapejats com la llibertat d'elecció individual de la llengua vehicular a l'ensenyament o les denúncies per una improbable imposició del valencià, no són sinó intents camuflats per perpetuar la supremacia del castellà sobre el valencià, en tots els àmbits.

Les comunitats educatives, però, ja s'han manifestat amb la veu democràtica dels seus consells escolars en el procediment de tria dels nivells d'aplicació del Decret. El 54% dels centres educatius han escollit el nivell avançat; un 30%, el nivell intermedi, i un 16%, el nivell bàsic de plurilingüisme.

Ho torne a dir, la igualtat lingüística serà una realitat i els drets lingüístics seran un fet quan hi haja un grau acceptable de coneixement i d'ús de les dues llengües oficials al llarg i ample del territori valencià i el camí s'enceta a les nostres aules, a les nostres institucions, a les nostres cases i als nostres carrers. Per tant, la construcció d'un país que segueix el model de convivència ciutadana basada en la diversitat lingüística i cultural que ens envolta és una prioritat que no es pot ajornar. La resta és voler viure instal·lats en el conflicte permanent.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat